1a part sobre el text: Respostes a la bateria de qüestions sociolingüístiques, de Bernat Joan

Dia 17/02/11

 

En primer lloc, Bernat Joan ens parla sobre el bilingüisme.
Primer, l'autor parla de a qui cal considerar com a bilingüe, i quines raons hi ha per a considerar-los d'aquesta manera: el bilingüisme familiar, que serien aquelles persones que han nascut en el si d'una família catalanoparlant; el bilingüisme instrumental, que són aquelles que comprenen i parlen la llengua catalana per a poder establir relacions en l'àmbit laboral; el bilingüisme integrador, que serien aquelles persones que volen integrar-se dins una societat i  bilingüisme cultural, que són aquelles persones que, per cultura, volen aprendre aquesta llengua.

El bilingüisme és considerat un mite ja que molta gent, a pesar de considerar-se bilingüe, i conèixer les dues llengües, solen defensar l'unilingüisme, que seria dominar una llengua sobre l'altra. El bilingüisme unilateral es dóna quan s'imposa una llengua sobre l'altra, la que entenen tots els individus de la societat. Per tant, en el cas de normalització lingüística, la llengua dominant passaria a un segon pla, mentre la llengua pròpia del país seria la que dominés tot el que dominava l'altra llengua, com seria el català a les zones on es pròpia aquesta llengua, es posaria damunt el castellà.

   

Què he après amb aquest text?

Pel que fa a aquesta primera part del text, he après el concepte de bilingüisme i a quines persones hem de considerar bilingües, ja que no tothom que conegui dues llengües, si només parla una de les dues no seria considerat com a bilingüe i això jo no ho tenia molt clar. També he après el concepte de bilingüisme unilateral, serien els parlants de la llengua que entenen tots els individus d'una societat.

Sobre el text: Ecolingüistes

Dia 10/02/11

Bernat Joan i Marí, escriptor eivissenc, és un gran defensor de la llengua catalana. En aquest text ens proposa un tema molt interessant sobre la reflexió de la situació de les llengües actualment arreu del món segons els paràmetres de l'Ecologia.

Avui dia, al planeta Terra hi ha moltes espècies en perill d'extinció, i en aquesta mateixa situació estan moltes llengües que es poden perdre definitivament. Igual que intentam salvar moltes espècies d'animals que poden desaparèixer, hem de fer el mateix amb aquelles llengües que estan en la mateixa situació, per tant, la humanitat s'ha de posar “manos a la obra”.

Les llengües que es parlen a França, com el bretó, l'occità... tenen aquest perill com a Espanya el català o el basc. També tenen aquest problema a Escòcia, a Grècia, en definitiva ocorre a molts llocs d'Europa i de tot el món.

Segons el lingüista valencià Jesús Tuson, professor a la Universitat de Barcelona, al llarg del segle XXI desapareixeran unes quatre mil llengües. Això significa que de les mil restants es mantendran sense cap problema, però hi haurà d'altres que tindran problemes a la llarga. Llengües com l'anglès, el xinès o l'espanyol són les llengües que possiblement es mantendran al llarg del temps ja que són de les més parlades al voltant del món.

La pèrdua de llengües resultaria un gran desastre ecològic. La riquesa de la humanitat és la gran diversitat de llengües que es parlen al món, el signe que identifica cada lloc, cada cultura, cada ésser humà. Per això mateix, ha d'haver a la nostra societat persones que treballin per a mantenir aquesta magnifica diversitat alhora que mantenen la biodiversitat sobre el planeta, els ecolingüistes.

En definitiva, s'ha de pensar salvar no només en les espècies que estan en perill d'extinció, ja que igual d'important és el cas de les llengües, aquelles que ens diferencien i ens donen la cultura als éssers humans, i crec que no és una feina difícil de fer, simplement continuant generació tras generació defendre la nostra llengua.

Què he après amb aquest text?

El que he après és que tots els éssers humans hem de tenir consciència de de que hem de conservar la nostra llengua i que a la vegada que feim esforços per a que moltes espècies d'animals no desapareguin, hem de fer l'esforç també de salvar les llengües que ens identifiquen i que formen part de la nostra cultura, i per tant no deixar que això ocorri en un futur.

Sobre el text: Quina és la nostra llengua?

Dia 10/02/11

Actualment, al voltant del món es parlen més de 6 milions de llengües, incloent els dialectes, com per exemple, el valencià. Totes i cadascuna d'aquestes llengües tenen un nom específic i general, i un nom més propi del lloc geogràfic on es parlen, a més a més cada parlant la pot anomenar també d'una altra forma, però llavors com l'anomenem?

A les illes Balears podem dir que es parlen quatre dialectes: a Mallorca, el mallorquí; a Menorca, el menorquí; a Eivissa, l'eivissenc i a Formentera, el formenterer. Tots aquests són variants diferents d'una mateixa llengua: el català, aquest és el seu nom científic i generalitzat encara que a cada lloc la parlen a la seva manera i l'anomenen amb diferents noms que designen el parlar d'un lloc en concret.     

El català, al igual que el castellà i més llengües, pertany al grup de les llengües romàniques, que són les que provenen del llatí.

El nom del català ve donat per on va néixer, a Catalunya. Però no només es parla català a les Illes Balears i Catalunya, sinó també al país valencià, el Rosselló, Andorra, l'Alguer (Sardenya) i a la franja oriental d'Aragó. En total, som més de 7 milions de persones que parlam aquesta llengua  amb les seves varietats pròpies de cada lloc.

Segons la normativa existeix el català estàndard, que neutralitza totes aquestes diferències lingüístiques de cada dialecte i es converteix en la llengua de referència a l'escola, els medis de comunicació... i es cenyeix a la normativa, encara que poden haver-hi algunes petites variacions depenent del lloc geogràfic.

Però, i si alguna persona diu que l'eivissenc no és català o a l'inrevés?

Doncs bé, el que el respondria és que l'eivissenc és un dialecte del català, i per tant pertany a la família d'aquesta llengua encara que a Eivissa i totes les Balears estiguin separades geogràficament de Catalunya, i per tant s'anomena així per norma general. L'eivissenc es parla a Eivissa, però una persona d'Eivissa també pot dir que parla català en comptes de dir que parla eivissenc, també seria correcte, ja que la llengua oficial d'Eivissa es el català.  

En definitiva, tots els parlants de la llengua catalana, encara que l'anomenem de manera diferent a cada lloc i tinguin diferents variacions, tots parlem una mateixa i única llengua: el CATALÀ.

Què he après amb aquest text?

El que he après és la diversitat que hi ha en tots els llocs on es parla la llengua catalana, cadascú té les seves maneres de parlar, les seves paraules que els diferencien d'un altre lloc, i el seu nom local, però totes i cadascuna d'aquestes llengües tenen un nom generalitzat i global que és el català, un nom  que pot usar cada parlant de cada lloc per a referir-se a la seva llengua de manera que puguin parlar amb propietat i que no soni pejoratiu al voltant del món.

Salutacions!

Aquest blog està creat especialment per l'assignatura "Aprenentatge de les llengües en contextos multilíngües" que es dóna a primer de grau d'Educació Infantil.

Aqui posaré tots els resums d'allò que hem treballat a classe, a més d'això en aquest blog es podrà intercanviar informació amb companys i professors.

Noemí F.

:)