Conferència de Bernat Joan i Marí

17/03/11

Bernat Joan i Marí ha assistit a la nostra aula de la seu d'Eivissa, per a contestar-nos algunes de les preguntes que tots de nosaltres li havíem fet.

Primer ens va fer una introducció i ens va parlar com era la situació a Eivissa. Fa 50 anys la nostra societat era monolingüe i diglòssica, tothom parlava català però per raons polítiques es parlava i es feia vida en castellà. Després de la situació en temps de Franco, es va passar a una situació que no era ni diglòssica ni bilingüe, sinó que hi ha dues llengües (català i castellà) que conviuen amb altres llengües per qüestió de la immigració (àrab, romanès...), però que cada vegada hi ha altres llengües com l'alemany, l'anglès, l'italià... per causa del turisme a les nostres illes.

    Pel que fa als prejudicis lingüístics, Bernat Joan ens afirma que és la història la que els genera, la llengua històrica de la societat no és la llengua vehicular, aquesta és la que aprenen tots els estrangers que venen a les Illes. Per arribar en aquest punt ha passat alguna cosa anòmala estadísticament parlant, han passat uns fenòmens que s'han d'analitzar.

Bernat Joan, ens proposà cercar els llocs d'Europa en els quals es pugui elegir la llengua en la que cadascú vol estudiar dins un territori. El que he trobat és un article al diari “Público”en el qual s'informa que Europa avala els territoris catalans en quant a l'ensenyança únicament en català, ja que aquests infants dominaran les dues llengües i no només una. En aquest mateix article, Bernat Joan diu “no pot ser d'una altra manera” i “els que estudien en català sabran castellà al final de la seva formació i no passa així a l'inrevés”. A València tenen les dues línies, una d'ensenyança en castellà i altra d'ensenyança en català.

Una qüestió de les que jo mateixa havia proposat per a Bernat Joan, va ser sobre la imposició d'una llengua, i ens va explicar una mica el que consistia. El castellà és una llengua que s'ha imposat a Eivissa, hi ha dues llengües que són oficials i s'han de conèixer les dos. El català també es considera una imposició, com moltes coses que s'imposen dins una societat. Això passa perquè la societat és feble, és sensible a la pressió de la massa, i per això es parla més en castellà, ja que tothom ho creu així, encara que no hauria de ser-hi. També ens parla sobre la llibertat, una persona té el mateix dret de parlar la seva llengua, tant sigui castellà com català, sense que la discriminin, en canvi, qui no sap català moltes vegades es sent discriminada.

Què he après amb aquesta conferència?

He après que es considera una llengua imposada no només el castellà, sinó també el català, això seria per a la gent de fora, que prefereixen aprendre castellà abans que el català. També que a Europa la educació avala el dret a l'ensenyança plena en la llengua pròpia del territori, com seria el català a totes les escoles dels territoris catalans, i no en castellà, ja que les persones surten molt més preparades ja que coneixeran dues llengües d'igual manera i no només una.

Bernat Joan i Marí

4a part sobre el text: Respostes a la bateria de qüestions sociolingüístiques, de Bernat Joan

10/03/11

En aquesta part del text, Bernat Joan continua parlant sobre el procés de substitució lingüística, el qual té unes fases, i si és important o no, ell ens afirma que és inevitable per dur endavant el procés de normalització de la llengua. Per a passar al procés de normalització cal que la societat tingui consciència de la seva llengua i també és important aconseguir el poder polític, és a dir, arribar a poder viure plenament en la pròpia llengua, per tant, aquesta situació afectaria a l'altra llengua que era abans dominant.

També ens parla sobre en que consisteixen les normes d'ús de la llengua, és quan utilitzam una determinada llengua per a uns usos i una altra per d'altres. L'àmbit d'ús, per tant, és l'espai on s'usa una llengua, ja siga a nivell jurídic, simbòlic... Pel que fa a Catalunya, la situació de la llengua és millor que en altres territoris catalanoparlants, a nivell formal ha guanyat molt de l´ús però a nivell informal segueix guanyant el castellà, sobretot entre les persones més joves.

A Europa tenim diferents models lingüístics: uns serien els igualitaris on totes les llengües del territori es reconeixen i són pròpies i oficials, com és el cas de Suïssa i Bèlgica; un altre model seria el desigualitari, seria que l'Estat només reconeix una llengua com a pròpia i oficial i no reconeix a les altres llengües; i per últim tenim el model desigualitari amb reconeixement de la diversitat, com seria el cas d'Espanya, en el que no es reconeix la plena igualtat però sí la diversitat.

    Per altra banda, Bernat Joan ens parla dels dialectes, que són les variants d'una determinada llengua. Del català tenim diferents variants segons el seu territori, com per exemple a les Illes Balears. En aquestos territoris moltes vegades no volen defensar el terme “català” per anomenar la seva llengua ja que pensen que no és la mateixa i pensen que és la llengua dels habitants de Catalunya, i per aquest motiu usen altres noms amb els qui es veuen més identificats.

    A alguns territoris, com a València es pateix el secessionisme lingüístic, perquè es considera que aquesta societat és més feble que altres, en quant a la llengua, i la supera una altra llengua, com és el castellà. En aquesta situació es donen molt de prejudicis lingüístics, i això s'acabarà quan el català tingui una situació normalitzada. A Eivissa, es tenen també molts prejudicis en la nostra societat, i es pensa que el català és pitjor que el castellà i per això no es fa servir tant com el castellà pel que fa a nivell informal, en canvi a nivell formal sí que és més important.

Quan els immigrants venen a les Illes Balears, per diversos motius (treball, vacances...), aprenen el castellà abans del català per a poder fer vida entre nosaltres. Això passa per causa de la majoria de castellanoparlants que hi ha, i els estrangers entenen que la llengua que s'utilitza és el castellà i no pas el català. 

Totes les llengües són iguals d'importants, i cada una té un registre estàndard per a que la llengua es pugui desenvolupar a tots els nivells formals, com pot ser a l'educació o la cultura. A la llengua, es pot distingir entre llengua culta i llengua vulgar, això es fa per a classificar els registres i nivells que té el llenguatge a partir del grau de formalització.

    Què he après amb aquest text?

Amb aquest text he après una mica més sobre el procés de normalització lingüística, i sobre els usos de la llengua. També com és la situació lingüística a Europa i els diferents models que hi ha, i la situació lingüística als territoris catalans.

10 preguntes sobre: "Català normalitzat en un món multilingüe" de Bernat Joan

1.Podem dir que vivim en una societat multilingüe?
Vivim en un món globalitzat. Les nostres societats són cada vegada més plurals pel que fa a la seva constitució interna, i es troben més interconnectades entre elles. Però això no es produeix de manera homogènia a tots els territoris, i s'ha de separar per zones per saber on es produeix amb més o menys intensitat.
En el si de cada societat es parlen cada vegada més llengües, però a cada una hi ha una llengua pública, una més generalitzada. En una societat on totes les llengües estan normalitzades, el plurilingüisme no afecta en absolut la vigència de la llengua pròpia, però en altres casos, el multilingüisme pot afectar a les llengües que es troben en una situació minoritzada, depenent de com es faci la incorporació lingüística en aquestes societats.
En el cas del català, si les persones nouvingudes als territoris catalans, adoptessin com a primera llengua el català en comptes del castellà, el català seria la llengua normal d'aquestos territoris en un futur, en canvi, si els immigrants adopten el castellà com a llengua habitual, la situació de normalització plena del català es veurà afectada.

2.Com seria la situació del català en un futur pròxim?
El català no pot desaparèixer, el que si podria ocórrer és que els catalanoparlants, a mitjans del segle XXI fossin un 20% de la població, a nivell social la societat funcionaria bàsicament en espanyol, ja des de petits els infants parlarien en castellà, mentre que es deixaria el català per l'ús a nivell formal, com les universitats, les institucions, la vida cultural. Tot i així el català seria una de les llengües més parlades a Europa, i es podria aconseguir la seva oficialitat dins la Unió Europea.
Una altra probabilitat, menys probable, seria el cas d'independència dels Països Catalans, la llengua catalana seria oficial a nivell europeu.

3.En quina mesura el context europeu afavoreix el plurilingüisme i en quina mesura el dificulta?
El context europeu dificulta el plurilingüisme, en bona part d'Europa, ja que s'han basat en construccions estatals realitzades seguint el model jacobí que s'instaurà a França. El plurilingüisme no es refereix al nombre real de llengües existents a Europa, sinó a les llengües oficials dels estats, per tant només afavoreixen a la llengua que és oficial a cadascú dels vint-i-cinc estats.
En el cas dels catalanoparlants, han d'acceptar com a llengua materna una que no ho és, ja que en el context europeu no es respecta la diversitat lingüística real, i no s'adapten al plurilingüisme que hi ha en realitat a tots els estats d'Europa.

4.Quina diferència hi ha entre llengua minoritzada i llengua minoritària?
Com a llengües minoritàries es refereixen a les llengües que es parlen als petits estats de la Unió Europea, com per exemple, el danès, el suec, l'hongarès... serien llengües minoritàries, encara que estan normalitzades en el si de la seva societat. Aquest terme també es fa servir per altres llengües com el bretó i l'occità. Al mig d'aquests grups hi trobaríem el català o el basc.
Les llengües minoritàries també serien aquelles que actualment són llengües del tot residuals, amb transmissió generacional dubtosa i que duen el camí de desaparició.
Les llengües minoritzades són llengües que es parlen amb normalitat dins la comunitat lingüística i que són trameses generacionalment, però encara no constitueixen totes les funcions dins la seva societat. La llengua catalana es trobaria en situació minoritzada, ja que un ciutadà no pot viure del tot en català.

5.Com són els drets lingüístics dels catalanoparlants als diferents territoris?
Els catalanoparlants de Catalunya del nord i de l'Alguer, es poden trobar amb que no tenen reconeguts els seus propis drets lingüístics. El català no és una llengua oficial, i que aquesta llengua està absent dels mitjans de comunicació i l'administració.
En la Franja de ponent la majoria de la població utilitza la llengua catalana a nivell informal, en canvi el castellà a nivell formal.
Al País Valencià la llengua hi apareix com a “valencià” i es separa del català, també la llengua espanyola abassega aquest territori.
A les Illes Balears, es reconeix com a seva la llengua catalana. El grau de l'ús de la llengua es diferent a cada illa.
A Catalunya i Andorra, la situació del català és més bona, a nivell formal i és normal la seva presència a l'educació i existeix una capacitat d'incorporació de nouvinguts.

6.Què és el català?
El català és una llengua romànica que es parla a quatre estats diferents (Espanya, França, Andorra i Itàlia). El català és una llengua parlada per tants com el portuguès, llengua oficial. Els poders estatals han intentat dividir aquesta llengua, a València tenen aquesta consciència, reconeixen el valencià, però no pas a les Balears, que reconeixen el català. Andorra és un estat independent, i es reconeix així la llengua catalana. A la Franja de Ponent, hi ha molts sectors que neguen la catalanitat i Catalunya és la nació més dividida.

7.Per què el català constitueix l'anomalia més gran dins la UE?
El català és l'anomalia més grans d'Europa perquè no hi ha altra llengua amb devers nou milions de parlants que no sigui plenament oficial dins la Unió Europea i també no hi ha cap grup humà amb nou milions de persones parlants d'una llengua que no sigui independent.

8.Per què el català no és una llengua encara oficial a la UE?
La comunitat lingüística catalana no compta amb dos dels elements que garanteixen la oficialitat lingüística en la Unió Europea. No és un estat propi (Andorra sí que ho és) ni l'Estat o Estats estan a favor, ja que Espanya no considera la llengua catalana igual que l'espanyola.

9.Com es pot aconseguir la normalització lingüística?
Per aconseguir la normalització del català, s'han de defensar els drets com a comunitat lingüística. Primer s'ha de fixar en aquelles comunitats que ho han aconseguit, que seria dins un model lingüístic igualitari o a partir de la pròpia sobirania política. També s'ha de ser coherent amb les pròpies reivindicacions, els polítics catalans han de poder parlar en català i no en castellà.
També es pensa que al donar la oficialitat al català, altres comunitats lingüístiques també voldran la seva oficialitat, però no hi ha cap comunitat a Europa que estigui en la mateixa situació que el català. Els estudiants d'Erasmus han de saber que en els Països Catalans es parla català i ha d'aprendre la llengua i no el castellà.

10.Quines eines es té a l'abast per l'aprenentatge del català?

Avui dia tenim a l'abast, via web, per a totes les persones de la nostra societat, una sèrie d'eines que ajuden i faciliten, a més de poder fer consultes lingüístiques, l'aprenentatge del català a qualsevol persona nouvinguda o a persones que no dominen bé la nostra llengua.

-Optimot, és una eina per a poder realitzar qualsevol tipus de consulta lingüística, i que posa a disposició dels usuaris totes les eines i recursos existents per facilitar l'ús correcte de la llengua catalana.

-Una altra eina és el servei de traducció automàtica, serveix per a poder fer traduccions del català a altres llengües, el seu objectiu és promoure la comprensió entre llengües.

- Plats a la carta, és un servei que inclou una base de dades, per ajudar al sector de la restauració, amb els plats i begudes en català i la seva traducció en altres llengües.

-Curs de català en línia, es ofereixen cursos gratuïts per l'aprenentatge de la llengua catalana, via Internet. A més de l'aprenentatge de la llengua, també s'aprendrà els costums i la cultura catalana.

-Projecte Voluntariat per la Llengua, és una eina de participació que posa en contacte a persones que vulguin parlar en català amb persones que volen adquirir o millorar una fluïdesa oral. Aquestes persones són voluntàries.

Què he après amb aquest llibre?

El que he après de "Català normalitzat en un món multilíngüe" del sociolingüista Bernat Joan, sobretot com és actualment la situació del català en la nostra societat multilingüe i quines possibilitats té de sortir del conflicte lingüístic que vivim als territoris catalans. També com és la situació de la llengua catalana a la Unió Europea i per què no es pot defensar el català com a llengua de comunicació en el congrès europeu i quines sortides hi ha per a la plena normalització del català dins la nostra societat.

3a part sobre el text: Respostes a la bateria de qüestions sociolingüístiques, de Bernat Joan

Dia 03/02/11

En les següents qüestions, l'autor ens parla de la interllengua, del model lingüístic per a Europa i del conflicte lingüístic als Països Catalans.

Una interllengua seria la llengua de comunicació internacional, és a dir, que totes les persones de qualsevol part del món es puguin comunicar a través d'una llengua que faciliti aquesta comunicació. Aquest seria el cas de l'anglès, és la llengua més estesa a tot el planeta, i la que més facilita la comunicació entre qualsevol persona de diferents parts del món. Al nostre territori, és una llengua molt important, és una llengua que hem de saber i d'aprendre, ja que a un futur podria arribar a ser la llengua general d'Europa.
El model lingüístic ideal europeu seria que entre tots els països hi haguessi un enteniment, l'anglès com a interllengua i que les llengües dels estats es mantenguin i hi hagi respecte entre llengües.

Als Països Catalans, el que s'intenta és arribar a aconseguir una plena normalització lingüística del català. Aquest conflicte lingüístic es va originar amb el procés de castellanització al segle XVI, i després va continuar amb els Decrets de Nova Planta, i les dictadures de Primo de Rivera i del general Franco, per aquestes raons la llengua catalana no gaudeix de normaltzació lingüística actualment.
Per a sortir-ne d'aquesta situació s'ha de dur a terme el procés de normalització de la llengua catalana o per la substitució del castellà pel català. A la nostra societat, aquest conflicte es resoldria si es defensara la llengua catalana, la llengua pròpia d'aquests territoris i es deixés de banda el castellà.

El procés de substitució lingüística consisteix en la pèrdua dels àmbits d'ús i de parlants per part d'una comunitat lingüística. En el cas del català i el castellà, això passa perquè cada vegada es parla més castellà i es perd el fet de transmetre el català de generació en generació. Això es va originar quan es perd poder polític, i es va anant castellanitzant tots els sectors.

Què he après amb aquest text?

He après una mica més sobre el conflicte lingüístic que vivim actualment als Països Catalans, que no es gaudeix plenament del català pel procés de castellanització que va ocórrer des del segle XVI fins a la dictadura de Franco, sinó avui dia el català tindria una plena normalitat lingüística.

2a part sobre el text: Respostes a la bateria de qüestions sociolingüístiques, de Bernat Joan

Dia 24/02/11

En aquestes següents qüestions, l'autor ens segueix parlant sobre el bilingüisme, i també ens parla del terme diglòssia.

Seguint amb el tema del bilingüisme, a un territori on hi ha dues llengües i la que domina no és la pròpia del territori, sinó una comuna a tot el país, com ocorre als territoris catalans on el castellà guanya en el terreny social, per damunt del català, això es pot resoldre amb el procés de normalització: el català passaria a ser la llengua dominant, la pròpia de l'Estat, mentre que el castellà faria les funcions secundàries que abans feia el català. Aquesta situació no seria un problema per als hispanoparlants, però la llengua reconeguda com a pròpia de la societat seria la llengua catalana.

Els bilingüistes, de vegades són unilingüistes perquè volen mantenir els privilegis d'una de les dues llengües, i no haver d'aprendre l'altra, per això serien també considerants monolingüistes en comptes de bilingües, ja que defensen el parlar de la seva llengua pròpia i que és oficial.
En la nostra societat catalanoparlant no es dóna el fet de bilingüisme equilibrat ja que es considera una situació transitòria, com seria en el cas de substitució lingüística o en els casos de normalització.
A Eivissa no es podria parlar de bilingüisme equilibrat, però tampoc a cap zona d'Europa, ja que tota la gent que domina el català, també domina el castellà (bilingües), mentre que les persones que dominen el castellà no dominen el català (unilingües). A nivell formal, es fa servir el català, però no en l'àmbit social. De fet, els estrangers que arriben a la nostra illa aprenen el castellà, ja que ells saben que és la llengua que comprèn tothom. A Catalunya la situació lingüística és molt millor, ja que el català ha guanyat prestigi en l'àmbit formal, però no tant a l'informal.

La diglòssia, seria la distribució dels registres formals i informals de l'ús d'una llengua. El bilingüisme disglòssic, seria doncs, una llengua que ocupa els àmbits formals, i també informals, i l'altra que ocupa els àmbits informals, i no està ben considerada entre els parlants. A Eivissa, molts de catalanoparlants tenen prejudici sobre la seva llengua i creuen que el castellà està millor valorada dins la societat, per tant no assolen amb normalitat l'ús del català per diverses raons: com que el català no es fa servir a la justícia ni els cossos de seguretat; tampoc és la llengua que primer aprenen els estrangers ja que la que aprenen és el castellà; també el castellà seria com una llengua segura per als usos a nivell social; en definitiva encara no es pot viure del tot en català.

Què he après en aquest text?

En aquest text, he conegut el terme de diglòssia, i he sabut una mica més sobre la situació lingüística que tenim a la nostra societat d'Eivissa, on el català pateix les conseqüències del castellà, i les raons de per què ha passat això.