viernes, 27 de mayo de 2011

-Terceres i darreres exposicions per part dels companys

26/05/2011

Aquest darrer dia de classe, van exposar els últims grups per explicar els seus temes.

El primer grup va explicar el tema "Llengües, universos en perill, diversitat lingüística, cultural i biològica". Aquesta exposició em va aparèixer molt clara, les alumnes van explicar conceptes nous per mi i per la majoria de la gent de classe, com els "manlleus", "llengua franca" o "llengua articifial". L'explicació per part de les alumnes va ser bastant bona i va quedar tot clar. Respecte a l'activitat dirigida als alumnes nouvinguts, tractava per aprendre vocabulari d'ingredients, en aquest cas d'un flaó, la qual crec que va ser original.

Impressions sobre aquesta exposició:

- Comunicació no verbal bastant bona, tenien el tema assimilat.
- Power ponit amb l'explicació del tema resumit i comprensible.
- Activitat original.

--------------------------------------

El segon grup que va exposar va ser "De l'acolliment lingüístic a la interculturalitat". Aquest grup va parlar de conceptes com l'immigració, el canvi mundial, acolliment lingüístic entre altres. L'activitat que van realitzar va ser "La paraula amagada",  i estava bé per aprendre els números en català.

Impressions sobre aquesta exposició:

- Les alumnes no explicàven molt bé, ja que llegien una mica la informació del power point.
- Power point era bastant correcte.
- L'activitat estaba bé per alumnes nouvinguts.

-------------------------------------

El darrer grup que va exposar va tractar el tema "Model de pluralisme cultural al segle XXI". Aquest grup va explicar en general bé, la meitat només es centrava en llegir la informació del power point, i l'altra meitat si que explicava per ells mateixos. L'activitat que varen realitzar va ser la de "Mots encreutats" i em va agradar, ja que m'agranden aquest tipus de jocs, i penso que per a nens de primària està molt bé.

Impressions sobre aquesta exposició:

- La presentació era correcta, amb la imformació detallada.
- Expressió verbal dels alumnes, la meitat del grup molt bona.
- L'activitat molt adient per a nens nouvinguts de primària.




-Segones exposicions per part dels companys

Dia 19/05/2011

Aquest dia varen presentar dos grups més. 

El primer va ser el grup 5, que varen parlar del tema "Aprendre llengües, comprende cultures", el qual tracta sobre la importància de l'aprenentatge de les llengües, i la relació que tenen amb la cultura.
L'activitat que varen realitzar va ser molt divertida, i estava dirigida a nens de primària.

Impressions sobre l'exposició:

- Comunicació no verbal, els memebres del grup explicàven la teoria sense llegir.
- Participació activa dels alumnes.
- Power point era clar, ben explicat la informació i ordenada. La presentació va ser original.

---------------------------------------

Després va continuar el seguent grup, que varen parlar sobre el tema "El dret a parlar". Aquest grup, a més del power point amb l'informació del tema, van incloure videos, un de musical i altre d'una sèrie de televisió còmica, que em va aparèixer molt original i divertit.

Impressions sobre l'exposició:

- Medis audiovisuals, power point amb esquemes i videos per ajudar la comprensió.
- L'explicació per part dels companys va ser molt bona.
- L'activitat va estar bastant adequada, es titulava "Les paraules viatgeres".










miércoles, 18 de mayo de 2011

-Primeres exposicions dels temes per part dels companys

Dia 05/05/2011


Després de les vacances de setmana santa, aquest dia vàrem començar a presentar els temes que haviem de tenir resumits cadascun dels grups per tal d'explicar-los entre nosaltres. Van exposar tres grups.

El grup 1 ens va presentar el primer tema, al qui vàren posar per títol: "La benedicció de Babel". Aquest tema tracta sobre la diversitat lingüística que tenim al nostre món. Primer van començar per la pregunta: què és el llenguatge? i què és una llengua?, i després varen continuar per les definicions de llengües i dialectes, i van concretar en els dialectes del català. A continuació van continuant definint altres conceptes, com llengua majoritària, minoritària i minoritzada, i ens van fer una classificació de les llengües. Per últim, varen fer l'activitat: "Endreçam paraules", una manera d'aprenentatge del català per als alumnes nouvinguts.

Impressions sobre aquesta exposició:

- La presentació va estar acompanyada de videos, i també d'exemples per a millorar la comprensió.
- La explicació del tema en general va estar molt clara i explicada de manera fàcil.
- Respecte a la comunicació no verbal, per general cadascú dels participants va explicar el power point, posant molts exemples i no només llegir el text.
- Respecte a l'activitat, va estar molt divertida i apta per a treballar amb aquests alumnes que han d'aprendre el català.

-----------------------------------

El grup 2 ens va presentar el tema "Cada llengua és un món". Aquest tema continua parlant de la diversitat lingüística i de lo important que és tenir-la al nostre país ja que és un signe de riquesa cultural. A continuació ens van parlar de que hem d'explorar dins les llengües, ja que a més de cultura, cadascuna té una manera diferent de viure la vida i d'entendre el món. Després ens van posar l'exemple del mite de Babel, i per últim ens van presentar l'activitat que han realitzar per l'aprenentatge del català per mitjà de les cançons típiques eivissenques.

Impressions sobre aquesta exposició:

- L'activitat de les cançons em va parèixer molt original, perque a travès de les cançons de la nostra illa es pot entendre molta cultura a més de la llengua.
- La presentació en general va estar molt ben explicada, també amb exemples i d'una manera molt propera.

--------------------------------------

El grup 3 va presentar el tema "La llei del silenci", aquest tema tracta sobre la desaparició de les llengües.
Primer van començar a parlar de la llengua catalana en alguns llocs, encara que no és una llengua en perill. A continuació ens van parlar sobre les llengües que sí que estan afeblides i que passa quan es mor una llengua. Per últim ens van apropar als conceptes de bilingüisme, sustitució lingüística, els prejudicis i l'abandó d'una llengua... 

L'activitat que ens van presentar s'anomenà "L'amagatall de la joia" i va estar molt interessant per aprendre vocabulari de l'aula.

Impressions sobre aquesta exposició:

- L'exposició va estar correcta, de manera clara i breu.
- El vocabulari emprat va ser de manera que tothom ho podia entendre.
- El llenguatge no verbal una mica escàs, però en general bé.
- L'activitat estava ben pensada per aprendre vocabulari de l'entorn de la classe.

viernes, 29 de abril de 2011

Sobre el text de J. Palou i M. Fons: "Actituds dels docents davant les noves situacions multiculturals i multilingües: qüestions recurrents"

Dia 14/04/2011
Aquest text tracta sobre com ha de ser la posició del docent davant la diversitat lingüística a l'aula. El docent no només ensenya assignatures, sinó ha d'ensenyar relacions i llengües, a més que a part d'ensenyar, els professors també aprenen de les noves cultures dels alumnes nouvinguts, per tant els aporta molta riquesa cultural.

A l'escola ha d'haver-hi un equilibri entre la nostra cultura i llengua amb la cultura i llengua dels infants nouvinguts dins l'aula. La diversitat a l'aula no ha de ser un conflicte sinó tot el contrari. El docent té el treball de fer comprendre a la resta d'alumnes aquesta multiculturalitat que es viu al centre, i s'ha de tenir una actitud de respecte i de responsabilitat cap a les altres cultures.

Una actitud que mai s'ha de tenir és la de marginar als alumnes estrangers, sinó s'han d'adaptar a la nostra aula igual que nosaltres amb ells, però sempre poden aparèixer conflictes que s'han de saber solucionar.

Al centre és bo que disposi d'un aula específica per atendre les necessitats d'aquests alumnes nouvinguts i poder ensenyar la llengua d'una manera més individualitzada. També els ajuda molt més ja que es poden expressar més còmodament sense sentir la tensió de la resta de companys. Això no és un fet negatiu si es combina amb la inserció total de l'alumne dins l'aula amb la resta de companys, encara que aquests alumnes es poden avorrir ja que no poden seguir la classe amb normalitat pel problema de la llengua, per aquest motiu es proporciona ajuda dintre de l'aula amb companys de referència. En tot el procés d'acollida dintre de l'aula i el centre educatiu, els mestres han de saber avaluar als alumnes nouvinguts. S'ha de valorar el resultat enlloc el procés.

A l'escola també s'ha d'evitar un desequilibrat ús de les nostres llengües, com són el català i el castellà. Una bona acollida s'ha de fer en català des del principi, ja que el castellà és una llengua que l'alumne pot aprendre en altres espais o contextos, per tant s'ha d'evitar un bilingüisme substractiu.

Els professors també s'han d'interessar per la llengua dels alumnes nouvinguts. Per a posar en pràctica es poden realitzar diferents activitats didàctiques, en les que participi la llengua materna de l'alumne, d'aquesta manera també es sentirà més segur i podrà tenir un desenvolupament plurilingüe.

Per últim, s'ha de tenir en compte les necessitats de l'alumnat nouvingut, adaptar-se a ells per a que es puguin adaptar a l'entorn escolar, també amb els pares i la resta de la comunitat educativa perquè puguin desenvolupar un bon aprenentatge cultural i lingüístic, i finalment formin part de la nostra societat.

Què he après?

Amb aquest text de Juli Palou i Montserrat Fons he après una mica més sobre el procés d'acollida dels infants nouvinguts, i com ha de ser la figura del docent, quines actituds i valors ha de tenir davant aquestes situacions que hi són presents a totes les nostres aules.
Juli Palou
Montserrat Fons













Sobre el text: "Ensenyar llengua en una societat multilingüe" d'Artur Noguerol

Dia 14/04/11

Aquest text tracta sobre l'educació en una societat plurilingüe, que està present avui dia i que seguirà a un futur. Els professors tenen un nou repte, no només cal ensenyar assignatures, sinó també hi ha que ensenyar llengua, ja que a les aules es troben infants de moltes cultures diferents que no coneixen la nostra cultura i la nostra llengua, per tant s'ha de treballar.

La societat està en canvi continu, sobretot pel que fa als canvis socials. A l'entorn escolar apareixen nous conflictes per això s'ha d'implicar tota la comunitat educativa i tots els centres educatius per resoldre aquestes noves situacions que es donen a la nostra societat a través del projecte del centre.

A les escoles s'ha de fer un pla d'acollida per a tots els alumnes immigrants, els altres alumnes també han d'acceptar els nouvinguts tal com són, sense discriminacions per aconseguir una cohesió a tot el centre educatiu, ja que a través de les bones relacions entre tots els alumnes s'estableixen vincles afectius que faciliten l'aprenentatge de la nova llengua i els nous ensenyaments.

També a les escoles s'han de potenciar l'aprenentatge de llengües estrangeres, depenen de la seva introducció aquest aprenentatge esdevendrà per als infants positiu o negatiu. A través de la llengua tothom es pot relacionar amb la realitat, per això la importància d'aprendre llengües ja que és l'eina bàsica de l'ésser humà per comunicar-se en aquesta societat multilingüe.

En el Marc Europeu comú de referència per a les llengües: aprendre, ensenyar i avaluar del Consell d'Europa, es defensa l'aprenentatge de les llengües i el coneixement de les diferents cultures, d'aquesta manera es faciliten les relacions socials entre gent de diferents cultures. Els mestres han de ser conscients d'aquesta realitat plurilingüe i ho han de transmetre als seus alumnes a l'hora d'ensenyar llengües.

L'enfocament plural es divideix en quatre eixos:

- La integració de les llengües: en el currículum del centre educatiu s'han d'integrar les llengües (castellà i català). És treball del docent analitzar la situació lingüística de l'escola per millorar l'ensenyament de les llengües.
- Aprendre llengua a través del currículum: “tot mestre és mestre de llengua”, s'ha de organitzar quins aspectes de les diferents àrees es treballen en una llengua o en una altra.
- La intercomprensió entre les llengües: al centre, s'han d'aportar eines que faciliten l'ensenyament de les llengües, perquè l'aprenentatge d'una llengua facilita l'aprenentatge de les altres.
- La consciència lingüística i l'obertura a les llengües: el centre educatiu ha d'oferir al seu alumnat experiències on siguin presents totes les llengües, per a que puguin construir competències per al desenvolupament de nous valors dintre de la diversitat.

En definitiva, amb l'ensenyament de les llengües, els alumnes desenvolupen actituds positives cap a la societat multicultural, i tenen noves eines de comunicació amb persones d'altres cultures. 
“Ensenyar llengua és ensenyar a conviure, a ser, a fer i a conèixer”

Què he après?

He après que és molt important ensenyar llengua a l'escola, no només la nostra, sinó de manera general donar als infants diferents eines de comunicació per a que desenvolupin una ment més oberta cap a la societat en la que vivim avui dia, on convivim amb gent d'altres cultures. La multiculturalitat no s'ha de veure com un problema, sinó com una font de riquesa, ja que podem aprendre també de les altres cultures.
Artur Noguerol

miércoles, 13 de abril de 2011

L'acollida, de Francesc Carbonell

Dia 07/04/11
Aquesta darrera classe varem seguir parlant del tema de l'acollida. Tots els alumnes, primer en petit grup, i després en gran grup, varem exposar les nostres conclusions sobre la conferència de Iolanda Bonet i la seva explicació sobre el tema de l'acollida. Les conclusions són les següents:

- Implicació de tot el centre
- Procés d'acollida
- Seguiment de la nostra cultura mitjançant els nouvinguts
- Anècdotes
- Aprenentatge de la cultura pròpia i aliena
- Canvis positius en l'acollida actualment
- Exposició molt real, sensibilitat i adaptació envers el tema per part de Iolanda Bonet.
- Divers material de suport per ajudar la comprensió

A continuació varem comentar el llibre “L'acollida” de Francesc Carbonell. Algunes idees principals són les següents:

Es defineix l'acollida com “una actitud humana intrínseca del fet educatiu”. L'acollida és una actitud, i s'ha d'implicar tot el claustre educatiu. El professorat ha de gaudir amb el tracte amb les persones i acceptar-les tal com són, ha de ser també responsable ja que “pot canviar el destí d'una persona”. A més del fet de l'acollida, també l'actitud d'hospitalitat, pròpia de l'ésser humà i que fomenta la reciprocitat.

L'acollida no es pot separar d'hospitalitat i educació, són tasques prioritàries. Al començament, els infants nouvinguts no poden dedicar el seu esforç a l'aprenentatge, sinó que ho han de dedicar a l'autoestima, ja que sense un bon clima respectuós a l'escola i a la seva aula és impossible que arribin a un bon aprenentatge. S'ha de confiar en els infants nouvinguts i donar-li tot el suport necessari.

“La diversitat enriqueix?”
Pot ser que sí. Però la diversitat pot confondre, el sentit de no pertànyer a cap lloc... si no s'interactua amb aquelles persones nouvingudes aquesta diversitat no és pas enriquidora.

Què he après?

He après que, per fer una bona acollida amb un infant nouvingut, com a professors hem de tenir una actitud de seguretat i confiança amb ells, no només pel que fa a l'ensenyament, hem de dedicar-nos primer a altres qüestions per tal que l'alumne es senti bé, en definitiva que es senti acollit en el seu nou medi. Per això, hem de donar-li l'oportunitat de que pot adaptar-se a la nostra llengua i cultura, si estam atents de les seves necessitats i amb un clima favorable per aquesta acollida, es donarà l'aprenentatge i es millorarà la seva autoestima.
Francesc Carbonell

domingo, 3 de abril de 2011

Conferència de Iolanda Bonet (ESAIT)

Dia  31/03/11

A la darrera classe va venir Iolanda Bonet, que forma part de l'Equip de Suport a l'Alumnat d'Incorporació Tardara (ESAIT) d'Eivissa. Ens va explicar, amb més detalls, com es fan les adaptacions per alumnes nouvinguts de països estrangers, és a dir, fora d'Espanya.

Iolanda va posar l'exemple de com seria l'adaptació a una escola d'un nen xinès, normalment necessiten entre un any o dos per a poder adaptar-se completament en català.

L'acollida és tot un procés. Primer els pares de l'alumne nouvingut han d'anar a l'oficina d'escolarització per a poder demanar una entrevista amb una escola a través del mediador. Totes les escoles o instituts tenen un mediador, el qual telefona al Servei d'Interlocució per a poder demanar un traductor per a que el mediador i l'alumne i els seu pares puguin fer l'entrevista sense cap problema. En aquesta entrevista, es pregunta a l'alumne coses com si ha estat escolaritzat o no, el darrer curs cursat, etc. Una vegada feta aquesta entrevista, el nen ha de matricular-se a l'escola. El mediador ha de telefonar a l'escola per a trobar un dia per a que el nou alumne conegui la seva classe, les diferents parts de l'escola, els seus companys i el seu mestre. Hi ha casos que s'han d'acompanyar als infants, si no troben el lloc on es troba  l'escola.

Una vegada el nen comença a la nova escola, pot anar una mica perdut, el qual és millor si la escola té cartells amb dibuixos dels llocs o les aules, per a que d'aquesta manera puguin ser ells més autònoms.

Un altre tema és la detecció de les NEE (Necessitats especials) de l'alumne nouvingut. Això, a vegades, és molt difícil de detectar. Als instituts tenen un equip de suport, com el PALIC, on hi ha un coordinador d'acollida que s'encarrega d'ajudar als infants nouvinguts i tenen un aula especial on els alumnes poden parlar sense por a equivocar-se en la seva nova llengua. A les escoles no disposen aquest equip de suport.

Tot el centre (claustre) ha de estar disposat per a una bona acollida dels alumnes nouvinguts totalment en català. Hi tota mena d'activitats que es poden fer amb tots els alumnes i els nouvinguts, com per exemple, els esmorzars interculturals, el mapamundi (països del món), tallers diferents, dies assenyalats (Pau, Tots Sants...), etc.
A les escoles han de tenir tota mena d'informació (diccionaris en diferents idiomes, jocs per l'aprenentatge del català, documentació del PALIC...) per a poder l'acollida, per tant el professorat ha de tenir molta informació, i també una actitud oberta cap els nous alumnes i les noves cultures.

A les aules, entre els alumnes que vulguin ajudar als nens estrangers, es pot elegir els padrins d'aula o company – tutor de l'alumne.
També s'ha de contactar amb un equip de suport extern a l'escola, com el ESAIT, PAIRE, ESEL.

Què he après amb aquesta conferència?

He après com es fa tot el procés d'acollida a una escola o institut. El mestre ha de tenir una actitud oberta cap els alumnes nouvinguts i la seva cultura. S'ha de tenir disposició per a ajudar aquests alumnes per a que la seva adaptació sigui bona, i que des del començament sigui en català.
Iolanda Bonet

sábado, 2 de abril de 2011

Què és el PALIC?

Dia 24/03/11
Aquest dia varem iniciar el tema del PALIC i varem parlar sobre l'acollida als centres d'educació. El PALIC és el pla d'acolliment lingüístic i cultural, i està a l'abast de tots els ensenyants que han de desenvolupar un pla d'acollida per a nens i nenes d'una escola o institut.

Tots els mestres han de tenir una actitud d'acollida respecte a les persones que venen de fora del nostre país. S'han de fer una sèrie d'estratègies educatives per acollir aquestos infants i afavorir la seva integració.

Per l'aprenentatge d'una llengua, l'acollida és una cosa bàsica, sinó aquestes persones no podran aprendre bé. Els ensenyants han de tenir aquesta actitud d'acollida davant un nouvingut.

A cada escola el pla d'acollida és diferent, i es donaran unes eines o unes altres. L'objectiu principal és que s'han de donar a tots els ciutadans i ciutadanes la igualtat en totes les competències, i també s'ha de desenvolupar la seva autonomia. Fins i tot ha d'haver-hi informació i una actitud acompanyada d'unes pràctiques formatives i informatives i ha d'estar implicada tota la comunitat, pares inclosos.

En definitiva, s'ha de gaudir amb el tracte amb els altres, i s'ha d'acceptar-los tal com són. També és important la capacitat d'imprevist i saber resoldre els conflictes de manera no conflictiva.

Per últim, la nostra professora ens va parlar de Ben Jelloun, un intel·lectual marroquí, col·laborador del diari Le Monde a París. Aquest escriptor escriu en francès i va fer  moltes reflexions sobre el fet de viure entre dues cultures.

Què he après?

Amb aquesta classe he après una mica sobre que és el PALIC, no tenia molt clar que era un pla d'acollida a una escola o institut. Avui dia, en la nostra societat, està a l'ordre del dia aquest fet, i com a futura docent tot això s'ha de saber, ja que sempre ens podrem trobar molts casos de nens que no coneixen la nostra llengua ni la nostra cultura i arriben a les nostres aules.

viernes, 18 de marzo de 2011

Conferència de Bernat Joan i Marí

17/03/11

Bernat Joan i Marí ha assistit a la nostra aula de la seu d'Eivissa, per a contestar-nos algunes de les preguntes que tots de nosaltres li havíem fet.
Primer ens va fer una introducció i ens va parlar com era la situació a Eivissa. Fa 50 anys la nostra societat era monolingüe i diglòssica, tothom parlava català però per raons polítiques es parlava i es feia vida en castellà. Després de la situació en temps de Franco, es va passar a una situació que no era ni diglòssica ni bilingüe, sinó que hi ha dues llengües (català i castellà) que conviuen amb altres llengües per qüestió de la immigració (àrab, romanès...), però que cada vegada hi ha altres llengües com l'alemany, l'anglès, l'italià... per causa del turisme a les nostres illes.

    Pel que fa als prejudicis lingüístics, Bernat Joan ens afirma que és la història la que els genera, la llengua històrica de la societat no és la llengua vehicular, aquesta és la que aprenen tots els estrangers que venen a les Illes. Per arribar en aquest punt ha passat alguna cosa anòmala estadísticament parlant, han passat uns fenòmens que s'han d'analitzar.
Bernat Joan, ens proposà cercar els llocs d'Europa en els quals es pugui elegir la llengua en la que cadascú vol estudiar dins un territori. El que he trobat és un article al diari “Público”en el qual s'informa que Europa avala els territoris catalans en quant a l'ensenyança únicament en català, ja que aquests infants dominaran les dues llengües i no només una. En aquest mateix article, Bernat Joan diu “no pot ser d'una altra manera” i “els que estudien en català sabran castellà al final de la seva formació i no passa així a l'inrevés”. A València tenen les dues línies, una d'ensenyança en castellà i altra d'ensenyança en català.
Una qüestió de les que jo mateixa havia proposat per a Bernat Joan, va ser sobre la imposició d'una llengua, i ens va explicar una mica el que consistia. El castellà és una llengua que s'ha imposat a Eivissa, hi ha dues llengües que són oficials i s'han de conèixer les dos. El català també es considera una imposició, com moltes coses que s'imposen dins una societat. Això passa perquè la societat és feble, és sensible a la pressió de la massa, i per això es parla més en castellà, ja que tothom ho creu així, encara que no hauria de ser-hi. També ens parla sobre la llibertat, una persona té el mateix dret de parlar la seva llengua, tant sigui castellà com català, sense que la discriminin, en canvi, qui no sap català moltes vegades es sent discriminada.

Què he après amb aquesta conferència?
He après que es considera una llengua imposada no només el castellà, sinó també el català, això seria per a la gent de fora, que prefereixen aprendre castellà abans que el català. També que a Europa la educació avala el dret a l'ensenyança plena en la llengua pròpia del territori, com seria el català a totes les escoles dels territoris catalans, i no en castellà, ja que les persones surten molt més preparades ja que coneixeran dues llengües d'igual manera i no només una.
Bernat Joan i Marí

4a part sobre el text: Respostes a la bateria de qüestions sociolingüístiques, de Bernat Joan

10/03/11

En aquesta part del text, Bernat Joan continua parlant sobre el procés de substitució lingüística, el qual té unes fases, i si és important o no, ell ens afirma que és inevitable per dur endavant el procés de normalització de la llengua. Per a passar al procés de normalització cal que la societat tingui consciència de la seva llengua i també és important aconseguir el poder polític, és a dir, arribar a poder viure plenament en la pròpia llengua, per tant, aquesta situació afectaria a l'altra llengua que era abans dominant.

També ens parla sobre en que consisteixen les normes d'ús de la llengua, és quan utilitzam una determinada llengua per a uns usos i una altra per d'altres. L'àmbit d'ús, per tant, és l'espai on s'usa una llengua, ja siga a nivell jurídic, simbòlic... Pel que fa a Catalunya, la situació de la llengua és millor que en altres territoris catalanoparlants, a nivell formal ha guanyat molt de l´ús però a nivell informal segueix guanyant el castellà, sobretot entre les persones més joves.

A Europa tenim diferents models lingüístics: uns serien els igualitaris on totes les llengües del territori es reconeixen i són pròpies i oficials, com és el cas de Suïssa i Bèlgica; un altre model seria el desigualitari, seria que l'Estat només reconeix una llengua com a pròpia i oficial i no reconeix a les altres llengües; i per últim tenim el model desigualitari amb reconeixement de la diversitat, com seria el cas d'Espanya, en el que no es reconeix la plena igualtat però sí la diversitat.

    Per altra banda, Bernat Joan ens parla dels dialectes, que són les variants d'una determinada llengua. Del català tenim diferents variants segons el seu territori, com per exemple a les Illes Balears. En aquestos territoris moltes vegades no volen defensar el terme “català” per anomenar la seva llengua ja que pensen que no és la mateixa i pensen que és la llengua dels habitants de Catalunya, i per aquest motiu usen altres noms amb els qui es veuen més identificats.

    A alguns territoris, com a València es pateix el secessionisme lingüístic, perquè es considera que aquesta societat és més feble que altres, en quant a la llengua, i la supera una altra llengua, com és el castellà. En aquesta situació es donen molt de prejudicis lingüístics, i això s'acabarà quan el català tingui una situació normalitzada. A Eivissa, es tenen també molts prejudicis en la nostra societat, i es pensa que el català és pitjor que el castellà i per això no es fa servir tant com el castellà pel que fa a nivell informal, en canvi a nivell formal sí que és més important.

Quan els immigrants venen a les Illes Balears, per diversos motius (treball, vacances...), aprenen el castellà abans del català per a poder fer vida entre nosaltres. Això passa per causa de la majoria de castellanoparlants que hi ha, i els estrangers entenen que la llengua que s'utilitza és el castellà i no pas el català. 

Totes les llengües són iguals d'importants, i cada una té un registre estàndard per a que la llengua es pugui desenvolupar a tots els nivells formals, com pot ser a l'educació o la cultura. A la llengua, es pot distingir entre llengua culta i llengua vulgar, això es fa per a classificar els registres i nivells que té el llenguatge a partir del grau de formalització.

    Què he après amb aquest text?
Amb aquest text he après una mica més sobre el procés de normalització lingüística, i sobre els usos de la llengua. També com és la situació lingüística a Europa i els diferents models que hi ha, i la situació lingüística als territoris catalans.

domingo, 6 de marzo de 2011

10 preguntes sobre: "Català normalitzat en un món multilingüe" de Bernat Joan

1.Podem dir que vivim en una societat multilingüe?
Vivim en un món globalitzat. Les nostres societats són cada vegada més plurals pel que fa a la seva constitució interna, i es troben més interconnectades entre elles. Però això no es produeix de manera homogènia a tots els territoris, i s'ha de separar per zones per saber on es produeix amb més o menys intensitat.
En el si de cada societat es parlen cada vegada més llengües, però a cada una hi ha una llengua pública, una més generalitzada. En una societat on totes les llengües estan normalitzades, el plurilingüisme no afecta en absolut la vigència de la llengua pròpia, però en altres casos, el multilingüisme pot afectar a les llengües que es troben en una situació minoritzada, depenent de com es faci la incorporació lingüística en aquestes societats.
En el cas del català, si les persones nouvingudes als territoris catalans, adoptessin com a primera llengua el català en comptes del castellà, el català seria la llengua normal d'aquestos territoris en un futur, en canvi, si els immigrants adopten el castellà com a llengua habitual, la situació de normalització plena del català es veurà afectada.

2.Com seria la situació del català en un futur pròxim?
El català no pot desaparèixer, el que si podria ocórrer és que els catalanoparlants, a mitjans del segle XXI fossin un 20% de la població, a nivell social la societat funcionaria bàsicament en espanyol, ja des de petits els infants parlarien en castellà, mentre que es deixaria el català per l'ús a nivell formal, com les universitats, les institucions, la vida cultural. Tot i així el català seria una de les llengües més parlades a Europa, i es podria aconseguir la seva oficialitat dins la Unió Europea.
Una altra probabilitat, menys probable, seria el cas d'independència dels Països Catalans, la llengua catalana seria oficial a nivell europeu.

3.En quina mesura el context europeu afavoreix el plurilingüisme i en quina mesura el dificulta?
El context europeu dificulta el plurilingüisme, en bona part d'Europa, ja que s'han basat en construccions estatals realitzades seguint el model jacobí que s'instaurà a França. El plurilingüisme no es refereix al nombre real de llengües existents a Europa, sinó a les llengües oficials dels estats, per tant només afavoreixen a la llengua que és oficial a cadascú dels vint-i-cinc estats.
En el cas dels catalanoparlants, han d'acceptar com a llengua materna una que no ho és, ja que en el context europeu no es respecta la diversitat lingüística real, i no s'adapten al plurilingüisme que hi ha en realitat a tots els estats d'Europa.

4.Quina diferència hi ha entre llengua minoritzada i llengua minoritària?
Com a llengües minoritàries es refereixen a les llengües que es parlen als petits estats de la Unió Europea, com per exemple, el danès, el suec, l'hongarès... serien llengües minoritàries, encara que estan normalitzades en el si de la seva societat. Aquest terme també es fa servir per altres llengües com el bretó i l'occità. Al mig d'aquests grups hi trobaríem el català o el basc.
Les llengües minoritàries també serien aquelles que actualment són llengües del tot residuals, amb transmissió generacional dubtosa i que duen el camí de desaparició.
Les llengües minoritzades són llengües que es parlen amb normalitat dins la comunitat lingüística i que són trameses generacionalment, però encara no constitueixen totes les funcions dins la seva societat. La llengua catalana es trobaria en situació minoritzada, ja que un ciutadà no pot viure del tot en català.

5.Com són els drets lingüístics dels catalanoparlants als diferents territoris?
Els catalanoparlants de Catalunya del nord i de l'Alguer, es poden trobar amb que no tenen reconeguts els seus propis drets lingüístics. El català no és una llengua oficial, i que aquesta llengua està absent dels mitjans de comunicació i l'administració.
En la Franja de ponent la majoria de la població utilitza la llengua catalana a nivell informal, en canvi el castellà a nivell formal.
Al País Valencià la llengua hi apareix com a “valencià” i es separa del català, també la llengua espanyola abassega aquest territori.
A les Illes Balears, es reconeix com a seva la llengua catalana. El grau de l'ús de la llengua es diferent a cada illa.
A Catalunya i Andorra, la situació del català és més bona, a nivell formal i és normal la seva presència a l'educació i existeix una capacitat d'incorporació de nouvinguts.

6.Què és el català?
El català és una llengua romànica que es parla a quatre estats diferents (Espanya, França, Andorra i Itàlia). El català és una llengua parlada per tants com el portuguès, llengua oficial. Els poders estatals han intentat dividir aquesta llengua, a València tenen aquesta consciència, reconeixen el valencià, però no pas a les Balears, que reconeixen el català. Andorra és un estat independent, i es reconeix així la llengua catalana. A la Franja de Ponent, hi ha molts sectors que neguen la catalanitat i Catalunya és la nació més dividida.

7.Per què el català constitueix l'anomalia més gran dins la UE?
El català és l'anomalia més grans d'Europa perquè no hi ha altra llengua amb devers nou milions de parlants que no sigui plenament oficial dins la Unió Europea i també no hi ha cap grup humà amb nou milions de persones parlants d'una llengua que no sigui independent.

8.Per què el català no és una llengua encara oficial a la UE?
La comunitat lingüística catalana no compta amb dos dels elements que garanteixen la oficialitat lingüística en la Unió Europea. No és un estat propi (Andorra sí que ho és) ni l'Estat o Estats estan a favor, ja que Espanya no considera la llengua catalana igual que l'espanyola.

9.Com es pot aconseguir la normalització lingüística?
Per aconseguir la normalització del català, s'han de defensar els drets com a comunitat lingüística. Primer s'ha de fixar en aquelles comunitats que ho han aconseguit, que seria dins un model lingüístic igualitari o a partir de la pròpia sobirania política. També s'ha de ser coherent amb les pròpies reivindicacions, els polítics catalans han de poder parlar en català i no en castellà.
També es pensa que al donar la oficialitat al català, altres comunitats lingüístiques també voldran la seva oficialitat, però no hi ha cap comunitat a Europa que estigui en la mateixa situació que el català. Els estudiants d'Erasmus han de saber que en els Països Catalans es parla català i ha d'aprendre la llengua i no el castellà.

10.Quines eines es té a l'abast per l'aprenentatge del català?
Avui dia tenim a l'abast, via web, per a totes les persones de la nostra societat, una sèrie d'eines que ajuden i faciliten, a més de poder fer consultes lingüístiques, l'aprenentatge del català a qualsevol persona nouvinguda o a persones que no dominen bé la nostra llengua.
-Optimot, és una eina per a poder realitzar qualsevol tipus de consulta lingüística, i que posa a disposició dels usuaris totes les eines i recursos existents per facilitar l'ús correcte de la llengua catalana.
-Una altra eina és el servei de traducció automàtica, serveix per a poder fer traduccions del català a altres llengües, el seu objectiu és promoure la comprensió entre llengües.
- Plats a la carta, és un servei que inclou una base de dades, per ajudar al sector de la restauració, amb els plats i begudes en català i la seva traducció en altres llengües.
-Curs de català en línia, es ofereixen cursos gratuïts per l'aprenentatge de la llengua catalana, via Internet. A més de l'aprenentatge de la llengua, també s'aprendrà els costums i la cultura catalana.
-Projecte Voluntariat per la Llengua, és una eina de participació que posa en contacte a persones que vulguin parlar en català amb persones que volen adquirir o millorar una fluïdesa oral. Aquestes persones són voluntàries.

Què he après amb aquest llibre?

El que he après de "Català normalitzat en un món multilíngüe" del sociolingüista Bernat Joan, sobretot com és actualment la situació del català en la nostra societat multilingüe i quines possibilitats té de sortir del conflicte lingüístic que vivim als territoris catalans. També com és la situació de la llengua catalana a la Unió Europea i per què no es pot defensar el català com a llengua de comunicació en el congrès europeu i quines sortides hi ha per a la plena normalització del català dins la nostra societat.




3a part sobre el text: Respostes a la bateria de qüestions sociolingüístiques, de Bernat Joan

Dia 03/02/11

En les següents qüestions, l'autor ens parla de la interllengua, del model lingüístic per a Europa i del conflicte lingüístic als Països Catalans.

Una interllengua seria la llengua de comunicació internacional, és a dir, que totes les persones de qualsevol part del món es puguin comunicar a través d'una llengua que faciliti aquesta comunicació. Aquest seria el cas de l'anglès, és la llengua més estesa a tot el planeta, i la que més facilita la comunicació entre qualsevol persona de diferents parts del món. Al nostre territori, és una llengua molt important, és una llengua que hem de saber i d'aprendre, ja que a un futur podria arribar a ser la llengua general d'Europa.
El model lingüístic ideal europeu seria que entre tots els països hi haguessi un enteniment, l'anglès com a interllengua i que les llengües dels estats es mantenguin i hi hagi respecte entre llengües.

Als Països Catalans, el que s'intenta és arribar a aconseguir una plena normalització lingüística del català. Aquest conflicte lingüístic es va originar amb el procés de castellanització al segle XVI, i després va continuar amb els Decrets de Nova Planta, i les dictadures de Primo de Rivera i del general Franco, per aquestes raons la llengua catalana no gaudeix de normaltzació lingüística actualment.
Per a sortir-ne d'aquesta situació s'ha de dur a terme el procés de normalització de la llengua catalana o per la substitució del castellà pel català. A la nostra societat, aquest conflicte es resoldria si es defensara la llengua catalana, la llengua pròpia d'aquests territoris i es deixés de banda el castellà.

El procés de substitució lingüística consisteix en la pèrdua dels àmbits d'ús i de parlants per part d'una comunitat lingüística. En el cas del català i el castellà, això passa perquè cada vegada es parla més castellà i es perd el fet de transmetre el català de generació en generació. Això es va originar quan es perd poder polític, i es va anant castellanitzant tots els sectors.

Què he après amb aquest text?

He après una mica més sobre el conflicte lingüístic que vivim actualment als Països Catalans, que no es gaudeix plenament del català pel procés de castellanització que va ocórrer des del segle XVI fins a la dictadura de Franco, sinó avui dia el català tindria una plena normalitat lingüística.

2a part sobre el text: Respostes a la bateria de qüestions sociolingüístiques, de Bernat Joan

Dia 24/02/11

En aquestes següents qüestions, l'autor ens segueix parlant sobre el bilingüisme, i també ens parla del terme diglòssia.

Seguint amb el tema del bilingüisme, a un territori on hi ha dues llengües i la que domina no és la pròpia del territori, sinó una comuna a tot el país, com ocorre als territoris catalans on el castellà guanya en el terreny social, per damunt del català, això es pot resoldre amb el procés de normalització: el català passaria a ser la llengua dominant, la pròpia de l'Estat, mentre que el castellà faria les funcions secundàries que abans feia el català. Aquesta situació no seria un problema per als hispanoparlants, però la llengua reconeguda com a pròpia de la societat seria la llengua catalana.

Els bilingüistes, de vegades són unilingüistes perquè volen mantenir els privilegis d'una de les dues llengües, i no haver d'aprendre l'altra, per això serien també considerants monolingüistes en comptes de bilingües, ja que defensen el parlar de la seva llengua pròpia i que és oficial.
En la nostra societat catalanoparlant no es dóna el fet de bilingüisme equilibrat ja que es considera una situació transitòria, com seria en el cas de substitució lingüística o en els casos de normalització.
A Eivissa no es podria parlar de bilingüisme equilibrat, però tampoc a cap zona d'Europa, ja que tota la gent que domina el català, també domina el castellà (bilingües), mentre que les persones que dominen el castellà no dominen el català (unilingües). A nivell formal, es fa servir el català, però no en l'àmbit social. De fet, els estrangers que arriben a la nostra illa aprenen el castellà, ja que ells saben que és la llengua que comprèn tothom. A Catalunya la situació lingüística és molt millor, ja que el català ha guanyat prestigi en l'àmbit formal, però no tant a l'informal.

La diglòssia, seria la distribució dels registres formals i informals de l'ús d'una llengua. El bilingüisme disglòssic, seria doncs, una llengua que ocupa els àmbits formals, i també informals, i l'altra que ocupa els àmbits informals, i no està ben considerada entre els parlants. A Eivissa, molts de catalanoparlants tenen prejudici sobre la seva llengua i creuen que el castellà està millor valorada dins la societat, per tant no assolen amb normalitat l'ús del català per diverses raons: com que el català no es fa servir a la justícia ni els cossos de seguretat; tampoc és la llengua que primer aprenen els estrangers ja que la que aprenen és el castellà; també el castellà seria com una llengua segura per als usos a nivell social; en definitiva encara no es pot viure del tot en català.

Què he après en aquest text?

En aquest text, he conegut el terme de diglòssia, i he sabut una mica més sobre la situació lingüística que tenim a la nostra societat d'Eivissa, on el català pateix les conseqüències del castellà, i les raons de per què ha passat això.

domingo, 20 de febrero de 2011

1a part sobre el text: Respostes a la bateria de qüestions sociolingüístiques, de Bernat Joan

Dia 17/02/11
 
En primer lloc, Bernat Joan ens parla sobre el bilingüisme.
Primer, l'autor parla de a qui cal considerar com a bilingüe, i quines raons hi ha per a considerar-los d'aquesta manera: el bilingüisme familiar, que serien aquelles persones que han nascut en el si d'una família catalanoparlant; el bilingüisme instrumental, que són aquelles que comprenen i parlen la llengua catalana per a poder establir relacions en l'àmbit laboral; el bilingüisme integrador, que serien aquelles persones que volen integrar-se dins una societat i  bilingüisme cultural, que són aquelles persones que, per cultura, volen aprendre aquesta llengua.

El bilingüisme és considerat un mite ja que molta gent, a pesar de considerar-se bilingüe, i conèixer les dues llengües, solen defensar l'unilingüisme, que seria dominar una llengua sobre l'altra. El bilingüisme unilateral es dóna quan s'imposa una llengua sobre l'altra, la que entenen tots els individus de la societat. Per tant, en el cas de normalització lingüística, la llengua dominant passaria a un segon pla, mentre la llengua pròpia del país seria la que dominés tot el que dominava l'altra llengua, com seria el català a les zones on es pròpia aquesta llengua, es posaria damunt el castellà.

   
Què he après amb aquest text?

Pel que fa a aquesta primera part del text, he après el concepte de bilingüisme i a quines persones hem de considerar bilingües, ja que no tothom que conegui dues llengües, si només parla una de les dues no seria considerat com a bilingüe i això jo no ho tenia molt clar. També he après el concepte de bilingüisme unilateral, serien els parlants de la llengua que entenen tots els individus d'una societat.

sábado, 12 de febrero de 2011

Sobre el text: Ecolingüistes

Dia 10/02/11

Bernat Joan i Marí, escriptor eivissenc, és un gran defensor de la llengua catalana. En aquest text ens proposa un tema molt interessant sobre la reflexió de la situació de les llengües actualment arreu del món segons els paràmetres de l'Ecologia.

Avui dia, al planeta Terra hi ha moltes espècies en perill d'extinció, i en aquesta mateixa situació estan moltes llengües que es poden perdre definitivament. Igual que intentam salvar moltes espècies d'animals que poden desaparèixer, hem de fer el mateix amb aquelles llengües que estan en la mateixa situació, per tant, la humanitat s'ha de posar “manos a la obra”.

Les llengües que es parlen a França, com el bretó, l'occità... tenen aquest perill com a Espanya el català o el basc. També tenen aquest problema a Escòcia, a Grècia, en definitiva ocorre a molts llocs d'Europa i de tot el món.

Segons el lingüista valencià Jesús Tuson, professor a la Universitat de Barcelona, al llarg del segle XXI desapareixeran unes quatre mil llengües. Això significa que de les mil restants es mantendran sense cap problema, però hi haurà d'altres que tindran problemes a la llarga. Llengües com l'anglès, el xinès o l'espanyol són les llengües que possiblement es mantendran al llarg del temps ja que són de les més parlades al voltant del món.

La pèrdua de llengües resultaria un gran desastre ecològic. La riquesa de la humanitat és la gran diversitat de llengües que es parlen al món, el signe que identifica cada lloc, cada cultura, cada ésser humà. Per això mateix, ha d'haver a la nostra societat persones que treballin per a mantenir aquesta magnifica diversitat alhora que mantenen la biodiversitat sobre el planeta, els ecolingüistes.

En definitiva, s'ha de pensar salvar no només en les espècies que estan en perill d'extinció, ja que igual d'important és el cas de les llengües, aquelles que ens diferencien i ens donen la cultura als éssers humans, i crec que no és una feina difícil de fer, simplement continuant generació tras generació defendre la nostra llengua.

Què he après amb aquest text?

El que he après és que tots els éssers humans hem de tenir consciència de de que hem de conservar la nostra llengua i que a la vegada que feim esforços per a que moltes espècies d'animals no desapareguin, hem de fer l'esforç també de salvar les llengües que ens identifiquen i que formen part de la nostra cultura, i per tant no deixar que això ocorri en un futur.

Sobre el text: Quina és la nostra llengua?

Dia 10/02/11

Actualment, al voltant del món es parlen més de 6 milions de llengües, incloent els dialectes, com per exemple, el valencià. Totes i cadascuna d'aquestes llengües tenen un nom específic i general, i un nom més propi del lloc geogràfic on es parlen, a més a més cada parlant la pot anomenar també d'una altra forma, però llavors com l'anomenem?

A les illes Balears podem dir que es parlen quatre dialectes: a Mallorca, el mallorquí; a Menorca, el menorquí; a Eivissa, l'eivissenc i a Formentera, el formenterer. Tots aquests són variants diferents d'una mateixa llengua: el català, aquest és el seu nom científic i generalitzat encara que a cada lloc la parlen a la seva manera i l'anomenen amb diferents noms que designen el parlar d'un lloc en concret.     

El català, al igual que el castellà i més llengües, pertany al grup de les llengües romàniques, que són les que provenen del llatí.

El nom del català ve donat per on va néixer, a Catalunya. Però no només es parla català a les Illes Balears i Catalunya, sinó també al país valencià, el Rosselló, Andorra, l'Alguer (Sardenya) i a la franja oriental d'Aragó. En total, som més de 7 milions de persones que parlam aquesta llengua  amb les seves varietats pròpies de cada lloc.

Segons la normativa existeix el català estàndard, que neutralitza totes aquestes diferències lingüístiques de cada dialecte i es converteix en la llengua de referència a l'escola, els medis de comunicació... i es cenyeix a la normativa, encara que poden haver-hi algunes petites variacions depenent del lloc geogràfic.

Però, i si alguna persona diu que l'eivissenc no és català o a l'inrevés?
Doncs bé, el que el respondria és que l'eivissenc és un dialecte del català, i per tant pertany a la família d'aquesta llengua encara que a Eivissa i totes les Balears estiguin separades geogràficament de Catalunya, i per tant s'anomena així per norma general. L'eivissenc es parla a Eivissa, però una persona d'Eivissa també pot dir que parla català en comptes de dir que parla eivissenc, també seria correcte, ja que la llengua oficial d'Eivissa es el català.  

En definitiva, tots els parlants de la llengua catalana, encara que l'anomenem de manera diferent a cada lloc i tinguin diferents variacions, tots parlem una mateixa i única llengua: el CATALÀ.

Què he après amb aquest text?

El que he après és la diversitat que hi ha en tots els llocs on es parla la llengua catalana, cadascú té les seves maneres de parlar, les seves paraules que els diferencien d'un altre lloc, i el seu nom local, però totes i cadascuna d'aquestes llengües tenen un nom generalitzat i global que és el català, un nom  que pot usar cada parlant de cada lloc per a referir-se a la seva llengua de manera que puguin parlar amb propietat i que no soni pejoratiu al voltant del món.

jueves, 10 de febrero de 2011

Salutacions!

Aquest blog està creat especialment per l'assignatura "Aprenentatge de les llengües en contextos multilíngües" que es dóna a primer de grau d'Educació Infantil.
Aqui posaré tots els resums d'allò que hem treballat a classe, a més d'això en aquest blog es podrà intercanviar informació amb companys i professors.

Noemí F.
:)