1.Podem dir que vivim en una societat multilingüe?
Vivim en un món globalitzat. Les nostres societats són cada vegada més plurals pel que fa a la seva constitució interna, i es troben més interconnectades entre elles. Però això no es produeix de manera homogènia a tots els territoris, i s'ha de separar per zones per saber on es produeix amb més o menys intensitat.
En el si de cada societat es parlen cada vegada més llengües, però a cada una hi ha una llengua pública, una més generalitzada. En una societat on totes les llengües estan normalitzades, el plurilingüisme no afecta en absolut la vigència de la llengua pròpia, però en altres casos, el multilingüisme pot afectar a les llengües que es troben en una situació minoritzada, depenent de com es faci la incorporació lingüística en aquestes societats.
En el cas del català, si les persones nouvingudes als territoris catalans, adoptessin com a primera llengua el català en comptes del castellà, el català seria la llengua normal d'aquestos territoris en un futur, en canvi, si els immigrants adopten el castellà com a llengua habitual, la situació de normalització plena del català es veurà afectada.
2.Com seria la situació del català en un futur pròxim?
El català no pot desaparèixer, el que si podria ocórrer és que els catalanoparlants, a mitjans del segle XXI fossin un 20% de la població, a nivell social la societat funcionaria bàsicament en espanyol, ja des de petits els infants parlarien en castellà, mentre que es deixaria el català per l'ús a nivell formal, com les universitats, les institucions, la vida cultural. Tot i així el català seria una de les llengües més parlades a Europa, i es podria aconseguir la seva oficialitat dins la Unió Europea.
Una altra probabilitat, menys probable, seria el cas d'independència dels Països Catalans, la llengua catalana seria oficial a nivell europeu.
3.En quina mesura el context europeu afavoreix el plurilingüisme i en quina mesura el dificulta?
El context europeu dificulta el plurilingüisme, en bona part d'Europa, ja que s'han basat en construccions estatals realitzades seguint el model jacobí que s'instaurà a França. El plurilingüisme no es refereix al nombre real de llengües existents a Europa, sinó a les llengües oficials dels estats, per tant només afavoreixen a la llengua que és oficial a cadascú dels vint-i-cinc estats.
En el cas dels catalanoparlants, han d'acceptar com a llengua materna una que no ho és, ja que en el context europeu no es respecta la diversitat lingüística real, i no s'adapten al plurilingüisme que hi ha en realitat a tots els estats d'Europa.
4.Quina diferència hi ha entre llengua minoritzada i llengua minoritària?
Com a llengües minoritàries es refereixen a les llengües que es parlen als petits estats de la Unió Europea, com per exemple, el danès, el suec, l'hongarès... serien llengües minoritàries, encara que estan normalitzades en el si de la seva societat. Aquest terme també es fa servir per altres llengües com el bretó i l'occità. Al mig d'aquests grups hi trobaríem el català o el basc.
Les llengües minoritàries també serien aquelles que actualment són llengües del tot residuals, amb transmissió generacional dubtosa i que duen el camí de desaparició.
Les llengües minoritzades són llengües que es parlen amb normalitat dins la comunitat lingüística i que són trameses generacionalment, però encara no constitueixen totes les funcions dins la seva societat. La llengua catalana es trobaria en situació minoritzada, ja que un ciutadà no pot viure del tot en català.
5.Com són els drets lingüístics dels catalanoparlants als diferents territoris?
Els catalanoparlants de Catalunya del nord i de l'Alguer, es poden trobar amb que no tenen reconeguts els seus propis drets lingüístics. El català no és una llengua oficial, i que aquesta llengua està absent dels mitjans de comunicació i l'administració.
En la Franja de ponent la majoria de la població utilitza la llengua catalana a nivell informal, en canvi el castellà a nivell formal.
Al País Valencià la llengua hi apareix com a “valencià” i es separa del català, també la llengua espanyola abassega aquest territori.
A les Illes Balears, es reconeix com a seva la llengua catalana. El grau de l'ús de la llengua es diferent a cada illa.
A Catalunya i Andorra, la situació del català és més bona, a nivell formal i és normal la seva presència a l'educació i existeix una capacitat d'incorporació de nouvinguts.
6.Què és el català?
El català és una llengua romànica que es parla a quatre estats diferents (Espanya, França, Andorra i Itàlia). El català és una llengua parlada per tants com el portuguès, llengua oficial. Els poders estatals han intentat dividir aquesta llengua, a València tenen aquesta consciència, reconeixen el valencià, però no pas a les Balears, que reconeixen el català. Andorra és un estat independent, i es reconeix així la llengua catalana. A la Franja de Ponent, hi ha molts sectors que neguen la catalanitat i Catalunya és la nació més dividida.
7.Per què el català constitueix l'anomalia més gran dins la UE?
El català és l'anomalia més grans d'Europa perquè no hi ha altra llengua amb devers nou milions de parlants que no sigui plenament oficial dins la Unió Europea i també no hi ha cap grup humà amb nou milions de persones parlants d'una llengua que no sigui independent.
8.Per què el català no és una llengua encara oficial a la UE?
La comunitat lingüística catalana no compta amb dos dels elements que garanteixen la oficialitat lingüística en la Unió Europea. No és un estat propi (Andorra sí que ho és) ni l'Estat o Estats estan a favor, ja que Espanya no considera la llengua catalana igual que l'espanyola.
9.Com es pot aconseguir la normalització lingüística?
Per aconseguir la normalització del català, s'han de defensar els drets com a comunitat lingüística. Primer s'ha de fixar en aquelles comunitats que ho han aconseguit, que seria dins un model lingüístic igualitari o a partir de la pròpia sobirania política. També s'ha de ser coherent amb les pròpies reivindicacions, els polítics catalans han de poder parlar en català i no en castellà.
També es pensa que al donar la oficialitat al català, altres comunitats lingüístiques també voldran la seva oficialitat, però no hi ha cap comunitat a Europa que estigui en la mateixa situació que el català. Els estudiants d'Erasmus han de saber que en els Països Catalans es parla català i ha d'aprendre la llengua i no el castellà.
10.Quines eines es té a l'abast per l'aprenentatge del català?
Avui dia tenim a l'abast, via web, per a totes les persones de la nostra societat, una sèrie d'eines que ajuden i faciliten, a més de poder fer consultes lingüístiques, l'aprenentatge del català a qualsevol persona nouvinguda o a persones que no dominen bé la nostra llengua.
-Optimot, és una eina per a poder realitzar qualsevol tipus de consulta lingüística, i que posa a disposició dels usuaris totes les eines i recursos existents per facilitar l'ús correcte de la llengua catalana.
-Una altra eina és el servei de traducció automàtica, serveix per a poder fer traduccions del català a altres llengües, el seu objectiu és promoure la comprensió entre llengües.
- Plats a la carta, és un servei que inclou una base de dades, per ajudar al sector de la restauració, amb els plats i begudes en català i la seva traducció en altres llengües.
-Curs de català en línia, es ofereixen cursos gratuïts per l'aprenentatge de la llengua catalana, via Internet. A més de l'aprenentatge de la llengua, també s'aprendrà els costums i la cultura catalana.
-Projecte Voluntariat per la Llengua, és una eina de participació que posa en contacte a persones que vulguin parlar en català amb persones que volen adquirir o millorar una fluïdesa oral. Aquestes persones són voluntàries.
Què he après amb aquest llibre?
El que he après de "Català normalitzat en un món multilíngüe" del sociolingüista Bernat Joan, sobretot com és actualment la situació del català en la nostra societat multilingüe i quines possibilitats té de sortir del conflicte lingüístic que vivim als territoris catalans. També com és la situació de la llengua catalana a la Unió Europea i per què no es pot defensar el català com a llengua de comunicació en el congrès europeu i quines sortides hi ha per a la plena normalització del català dins la nostra societat.
