viernes, 29 de abril de 2011

Sobre el text de J. Palou i M. Fons: "Actituds dels docents davant les noves situacions multiculturals i multilingües: qüestions recurrents"

Dia 14/04/2011
Aquest text tracta sobre com ha de ser la posició del docent davant la diversitat lingüística a l'aula. El docent no només ensenya assignatures, sinó ha d'ensenyar relacions i llengües, a més que a part d'ensenyar, els professors també aprenen de les noves cultures dels alumnes nouvinguts, per tant els aporta molta riquesa cultural.

A l'escola ha d'haver-hi un equilibri entre la nostra cultura i llengua amb la cultura i llengua dels infants nouvinguts dins l'aula. La diversitat a l'aula no ha de ser un conflicte sinó tot el contrari. El docent té el treball de fer comprendre a la resta d'alumnes aquesta multiculturalitat que es viu al centre, i s'ha de tenir una actitud de respecte i de responsabilitat cap a les altres cultures.

Una actitud que mai s'ha de tenir és la de marginar als alumnes estrangers, sinó s'han d'adaptar a la nostra aula igual que nosaltres amb ells, però sempre poden aparèixer conflictes que s'han de saber solucionar.

Al centre és bo que disposi d'un aula específica per atendre les necessitats d'aquests alumnes nouvinguts i poder ensenyar la llengua d'una manera més individualitzada. També els ajuda molt més ja que es poden expressar més còmodament sense sentir la tensió de la resta de companys. Això no és un fet negatiu si es combina amb la inserció total de l'alumne dins l'aula amb la resta de companys, encara que aquests alumnes es poden avorrir ja que no poden seguir la classe amb normalitat pel problema de la llengua, per aquest motiu es proporciona ajuda dintre de l'aula amb companys de referència. En tot el procés d'acollida dintre de l'aula i el centre educatiu, els mestres han de saber avaluar als alumnes nouvinguts. S'ha de valorar el resultat enlloc el procés.

A l'escola també s'ha d'evitar un desequilibrat ús de les nostres llengües, com són el català i el castellà. Una bona acollida s'ha de fer en català des del principi, ja que el castellà és una llengua que l'alumne pot aprendre en altres espais o contextos, per tant s'ha d'evitar un bilingüisme substractiu.

Els professors també s'han d'interessar per la llengua dels alumnes nouvinguts. Per a posar en pràctica es poden realitzar diferents activitats didàctiques, en les que participi la llengua materna de l'alumne, d'aquesta manera també es sentirà més segur i podrà tenir un desenvolupament plurilingüe.

Per últim, s'ha de tenir en compte les necessitats de l'alumnat nouvingut, adaptar-se a ells per a que es puguin adaptar a l'entorn escolar, també amb els pares i la resta de la comunitat educativa perquè puguin desenvolupar un bon aprenentatge cultural i lingüístic, i finalment formin part de la nostra societat.

Què he après?

Amb aquest text de Juli Palou i Montserrat Fons he après una mica més sobre el procés d'acollida dels infants nouvinguts, i com ha de ser la figura del docent, quines actituds i valors ha de tenir davant aquestes situacions que hi són presents a totes les nostres aules.
Juli Palou
Montserrat Fons













Sobre el text: "Ensenyar llengua en una societat multilingüe" d'Artur Noguerol

Dia 14/04/11

Aquest text tracta sobre l'educació en una societat plurilingüe, que està present avui dia i que seguirà a un futur. Els professors tenen un nou repte, no només cal ensenyar assignatures, sinó també hi ha que ensenyar llengua, ja que a les aules es troben infants de moltes cultures diferents que no coneixen la nostra cultura i la nostra llengua, per tant s'ha de treballar.

La societat està en canvi continu, sobretot pel que fa als canvis socials. A l'entorn escolar apareixen nous conflictes per això s'ha d'implicar tota la comunitat educativa i tots els centres educatius per resoldre aquestes noves situacions que es donen a la nostra societat a través del projecte del centre.

A les escoles s'ha de fer un pla d'acollida per a tots els alumnes immigrants, els altres alumnes també han d'acceptar els nouvinguts tal com són, sense discriminacions per aconseguir una cohesió a tot el centre educatiu, ja que a través de les bones relacions entre tots els alumnes s'estableixen vincles afectius que faciliten l'aprenentatge de la nova llengua i els nous ensenyaments.

També a les escoles s'han de potenciar l'aprenentatge de llengües estrangeres, depenen de la seva introducció aquest aprenentatge esdevendrà per als infants positiu o negatiu. A través de la llengua tothom es pot relacionar amb la realitat, per això la importància d'aprendre llengües ja que és l'eina bàsica de l'ésser humà per comunicar-se en aquesta societat multilingüe.

En el Marc Europeu comú de referència per a les llengües: aprendre, ensenyar i avaluar del Consell d'Europa, es defensa l'aprenentatge de les llengües i el coneixement de les diferents cultures, d'aquesta manera es faciliten les relacions socials entre gent de diferents cultures. Els mestres han de ser conscients d'aquesta realitat plurilingüe i ho han de transmetre als seus alumnes a l'hora d'ensenyar llengües.

L'enfocament plural es divideix en quatre eixos:

- La integració de les llengües: en el currículum del centre educatiu s'han d'integrar les llengües (castellà i català). És treball del docent analitzar la situació lingüística de l'escola per millorar l'ensenyament de les llengües.
- Aprendre llengua a través del currículum: “tot mestre és mestre de llengua”, s'ha de organitzar quins aspectes de les diferents àrees es treballen en una llengua o en una altra.
- La intercomprensió entre les llengües: al centre, s'han d'aportar eines que faciliten l'ensenyament de les llengües, perquè l'aprenentatge d'una llengua facilita l'aprenentatge de les altres.
- La consciència lingüística i l'obertura a les llengües: el centre educatiu ha d'oferir al seu alumnat experiències on siguin presents totes les llengües, per a que puguin construir competències per al desenvolupament de nous valors dintre de la diversitat.

En definitiva, amb l'ensenyament de les llengües, els alumnes desenvolupen actituds positives cap a la societat multicultural, i tenen noves eines de comunicació amb persones d'altres cultures. 
“Ensenyar llengua és ensenyar a conviure, a ser, a fer i a conèixer”

Què he après?

He après que és molt important ensenyar llengua a l'escola, no només la nostra, sinó de manera general donar als infants diferents eines de comunicació per a que desenvolupin una ment més oberta cap a la societat en la que vivim avui dia, on convivim amb gent d'altres cultures. La multiculturalitat no s'ha de veure com un problema, sinó com una font de riquesa, ja que podem aprendre també de les altres cultures.
Artur Noguerol

miércoles, 13 de abril de 2011

L'acollida, de Francesc Carbonell

Dia 07/04/11
Aquesta darrera classe varem seguir parlant del tema de l'acollida. Tots els alumnes, primer en petit grup, i després en gran grup, varem exposar les nostres conclusions sobre la conferència de Iolanda Bonet i la seva explicació sobre el tema de l'acollida. Les conclusions són les següents:

- Implicació de tot el centre
- Procés d'acollida
- Seguiment de la nostra cultura mitjançant els nouvinguts
- Anècdotes
- Aprenentatge de la cultura pròpia i aliena
- Canvis positius en l'acollida actualment
- Exposició molt real, sensibilitat i adaptació envers el tema per part de Iolanda Bonet.
- Divers material de suport per ajudar la comprensió

A continuació varem comentar el llibre “L'acollida” de Francesc Carbonell. Algunes idees principals són les següents:

Es defineix l'acollida com “una actitud humana intrínseca del fet educatiu”. L'acollida és una actitud, i s'ha d'implicar tot el claustre educatiu. El professorat ha de gaudir amb el tracte amb les persones i acceptar-les tal com són, ha de ser també responsable ja que “pot canviar el destí d'una persona”. A més del fet de l'acollida, també l'actitud d'hospitalitat, pròpia de l'ésser humà i que fomenta la reciprocitat.

L'acollida no es pot separar d'hospitalitat i educació, són tasques prioritàries. Al començament, els infants nouvinguts no poden dedicar el seu esforç a l'aprenentatge, sinó que ho han de dedicar a l'autoestima, ja que sense un bon clima respectuós a l'escola i a la seva aula és impossible que arribin a un bon aprenentatge. S'ha de confiar en els infants nouvinguts i donar-li tot el suport necessari.

“La diversitat enriqueix?”
Pot ser que sí. Però la diversitat pot confondre, el sentit de no pertànyer a cap lloc... si no s'interactua amb aquelles persones nouvingudes aquesta diversitat no és pas enriquidora.

Què he après?

He après que, per fer una bona acollida amb un infant nouvingut, com a professors hem de tenir una actitud de seguretat i confiança amb ells, no només pel que fa a l'ensenyament, hem de dedicar-nos primer a altres qüestions per tal que l'alumne es senti bé, en definitiva que es senti acollit en el seu nou medi. Per això, hem de donar-li l'oportunitat de que pot adaptar-se a la nostra llengua i cultura, si estam atents de les seves necessitats i amb un clima favorable per aquesta acollida, es donarà l'aprenentatge i es millorarà la seva autoestima.
Francesc Carbonell

domingo, 3 de abril de 2011

Conferència de Iolanda Bonet (ESAIT)

Dia  31/03/11

A la darrera classe va venir Iolanda Bonet, que forma part de l'Equip de Suport a l'Alumnat d'Incorporació Tardara (ESAIT) d'Eivissa. Ens va explicar, amb més detalls, com es fan les adaptacions per alumnes nouvinguts de països estrangers, és a dir, fora d'Espanya.

Iolanda va posar l'exemple de com seria l'adaptació a una escola d'un nen xinès, normalment necessiten entre un any o dos per a poder adaptar-se completament en català.

L'acollida és tot un procés. Primer els pares de l'alumne nouvingut han d'anar a l'oficina d'escolarització per a poder demanar una entrevista amb una escola a través del mediador. Totes les escoles o instituts tenen un mediador, el qual telefona al Servei d'Interlocució per a poder demanar un traductor per a que el mediador i l'alumne i els seu pares puguin fer l'entrevista sense cap problema. En aquesta entrevista, es pregunta a l'alumne coses com si ha estat escolaritzat o no, el darrer curs cursat, etc. Una vegada feta aquesta entrevista, el nen ha de matricular-se a l'escola. El mediador ha de telefonar a l'escola per a trobar un dia per a que el nou alumne conegui la seva classe, les diferents parts de l'escola, els seus companys i el seu mestre. Hi ha casos que s'han d'acompanyar als infants, si no troben el lloc on es troba  l'escola.

Una vegada el nen comença a la nova escola, pot anar una mica perdut, el qual és millor si la escola té cartells amb dibuixos dels llocs o les aules, per a que d'aquesta manera puguin ser ells més autònoms.

Un altre tema és la detecció de les NEE (Necessitats especials) de l'alumne nouvingut. Això, a vegades, és molt difícil de detectar. Als instituts tenen un equip de suport, com el PALIC, on hi ha un coordinador d'acollida que s'encarrega d'ajudar als infants nouvinguts i tenen un aula especial on els alumnes poden parlar sense por a equivocar-se en la seva nova llengua. A les escoles no disposen aquest equip de suport.

Tot el centre (claustre) ha de estar disposat per a una bona acollida dels alumnes nouvinguts totalment en català. Hi tota mena d'activitats que es poden fer amb tots els alumnes i els nouvinguts, com per exemple, els esmorzars interculturals, el mapamundi (països del món), tallers diferents, dies assenyalats (Pau, Tots Sants...), etc.
A les escoles han de tenir tota mena d'informació (diccionaris en diferents idiomes, jocs per l'aprenentatge del català, documentació del PALIC...) per a poder l'acollida, per tant el professorat ha de tenir molta informació, i també una actitud oberta cap els nous alumnes i les noves cultures.

A les aules, entre els alumnes que vulguin ajudar als nens estrangers, es pot elegir els padrins d'aula o company – tutor de l'alumne.
També s'ha de contactar amb un equip de suport extern a l'escola, com el ESAIT, PAIRE, ESEL.

Què he après amb aquesta conferència?

He après com es fa tot el procés d'acollida a una escola o institut. El mestre ha de tenir una actitud oberta cap els alumnes nouvinguts i la seva cultura. S'ha de tenir disposició per a ajudar aquests alumnes per a que la seva adaptació sigui bona, i que des del començament sigui en català.
Iolanda Bonet

sábado, 2 de abril de 2011

Què és el PALIC?

Dia 24/03/11
Aquest dia varem iniciar el tema del PALIC i varem parlar sobre l'acollida als centres d'educació. El PALIC és el pla d'acolliment lingüístic i cultural, i està a l'abast de tots els ensenyants que han de desenvolupar un pla d'acollida per a nens i nenes d'una escola o institut.

Tots els mestres han de tenir una actitud d'acollida respecte a les persones que venen de fora del nostre país. S'han de fer una sèrie d'estratègies educatives per acollir aquestos infants i afavorir la seva integració.

Per l'aprenentatge d'una llengua, l'acollida és una cosa bàsica, sinó aquestes persones no podran aprendre bé. Els ensenyants han de tenir aquesta actitud d'acollida davant un nouvingut.

A cada escola el pla d'acollida és diferent, i es donaran unes eines o unes altres. L'objectiu principal és que s'han de donar a tots els ciutadans i ciutadanes la igualtat en totes les competències, i també s'ha de desenvolupar la seva autonomia. Fins i tot ha d'haver-hi informació i una actitud acompanyada d'unes pràctiques formatives i informatives i ha d'estar implicada tota la comunitat, pares inclosos.

En definitiva, s'ha de gaudir amb el tracte amb els altres, i s'ha d'acceptar-los tal com són. També és important la capacitat d'imprevist i saber resoldre els conflictes de manera no conflictiva.

Per últim, la nostra professora ens va parlar de Ben Jelloun, un intel·lectual marroquí, col·laborador del diari Le Monde a París. Aquest escriptor escriu en francès i va fer  moltes reflexions sobre el fet de viure entre dues cultures.

Què he après?

Amb aquesta classe he après una mica sobre que és el PALIC, no tenia molt clar que era un pla d'acollida a una escola o institut. Avui dia, en la nostra societat, està a l'ordre del dia aquest fet, i com a futura docent tot això s'ha de saber, ja que sempre ens podrem trobar molts casos de nens que no coneixen la nostra llengua ni la nostra cultura i arriben a les nostres aules.