2a part sobre el text: Respostes a la bateria de qüestions sociolingüístiques, de Bernat Joan

Dia 24/02/11

En aquestes següents qüestions, l'autor ens segueix parlant sobre el bilingüisme, i també ens parla del terme diglòssia.

Seguint amb el tema del bilingüisme, a un territori on hi ha dues llengües i la que domina no és la pròpia del territori, sinó una comuna a tot el país, com ocorre als territoris catalans on el castellà guanya en el terreny social, per damunt del català, això es pot resoldre amb el procés de normalització: el català passaria a ser la llengua dominant, la pròpia de l'Estat, mentre que el castellà faria les funcions secundàries que abans feia el català. Aquesta situació no seria un problema per als hispanoparlants, però la llengua reconeguda com a pròpia de la societat seria la llengua catalana.

Els bilingüistes, de vegades són unilingüistes perquè volen mantenir els privilegis d'una de les dues llengües, i no haver d'aprendre l'altra, per això serien també considerants monolingüistes en comptes de bilingües, ja que defensen el parlar de la seva llengua pròpia i que és oficial.
En la nostra societat catalanoparlant no es dóna el fet de bilingüisme equilibrat ja que es considera una situació transitòria, com seria en el cas de substitució lingüística o en els casos de normalització.
A Eivissa no es podria parlar de bilingüisme equilibrat, però tampoc a cap zona d'Europa, ja que tota la gent que domina el català, també domina el castellà (bilingües), mentre que les persones que dominen el castellà no dominen el català (unilingües). A nivell formal, es fa servir el català, però no en l'àmbit social. De fet, els estrangers que arriben a la nostra illa aprenen el castellà, ja que ells saben que és la llengua que comprèn tothom. A Catalunya la situació lingüística és molt millor, ja que el català ha guanyat prestigi en l'àmbit formal, però no tant a l'informal.

La diglòssia, seria la distribució dels registres formals i informals de l'ús d'una llengua. El bilingüisme disglòssic, seria doncs, una llengua que ocupa els àmbits formals, i també informals, i l'altra que ocupa els àmbits informals, i no està ben considerada entre els parlants. A Eivissa, molts de catalanoparlants tenen prejudici sobre la seva llengua i creuen que el castellà està millor valorada dins la societat, per tant no assolen amb normalitat l'ús del català per diverses raons: com que el català no es fa servir a la justícia ni els cossos de seguretat; tampoc és la llengua que primer aprenen els estrangers ja que la que aprenen és el castellà; també el castellà seria com una llengua segura per als usos a nivell social; en definitiva encara no es pot viure del tot en català.

Què he après en aquest text?

En aquest text, he conegut el terme de diglòssia, i he sabut una mica més sobre la situació lingüística que tenim a la nostra societat d'Eivissa, on el català pateix les conseqüències del castellà, i les raons de per què ha passat això.