4a part sobre el text: Respostes a la bateria de qüestions sociolingüístiques, de Bernat Joan

10/03/11

En aquesta part del text, Bernat Joan continua parlant sobre el procés de substitució lingüística, el qual té unes fases, i si és important o no, ell ens afirma que és inevitable per dur endavant el procés de normalització de la llengua. Per a passar al procés de normalització cal que la societat tingui consciència de la seva llengua i també és important aconseguir el poder polític, és a dir, arribar a poder viure plenament en la pròpia llengua, per tant, aquesta situació afectaria a l'altra llengua que era abans dominant.

També ens parla sobre en que consisteixen les normes d'ús de la llengua, és quan utilitzam una determinada llengua per a uns usos i una altra per d'altres. L'àmbit d'ús, per tant, és l'espai on s'usa una llengua, ja siga a nivell jurídic, simbòlic... Pel que fa a Catalunya, la situació de la llengua és millor que en altres territoris catalanoparlants, a nivell formal ha guanyat molt de l´ús però a nivell informal segueix guanyant el castellà, sobretot entre les persones més joves.

A Europa tenim diferents models lingüístics: uns serien els igualitaris on totes les llengües del territori es reconeixen i són pròpies i oficials, com és el cas de Suïssa i Bèlgica; un altre model seria el desigualitari, seria que l'Estat només reconeix una llengua com a pròpia i oficial i no reconeix a les altres llengües; i per últim tenim el model desigualitari amb reconeixement de la diversitat, com seria el cas d'Espanya, en el que no es reconeix la plena igualtat però sí la diversitat.

    Per altra banda, Bernat Joan ens parla dels dialectes, que són les variants d'una determinada llengua. Del català tenim diferents variants segons el seu territori, com per exemple a les Illes Balears. En aquestos territoris moltes vegades no volen defensar el terme “català” per anomenar la seva llengua ja que pensen que no és la mateixa i pensen que és la llengua dels habitants de Catalunya, i per aquest motiu usen altres noms amb els qui es veuen més identificats.

    A alguns territoris, com a València es pateix el secessionisme lingüístic, perquè es considera que aquesta societat és més feble que altres, en quant a la llengua, i la supera una altra llengua, com és el castellà. En aquesta situació es donen molt de prejudicis lingüístics, i això s'acabarà quan el català tingui una situació normalitzada. A Eivissa, es tenen també molts prejudicis en la nostra societat, i es pensa que el català és pitjor que el castellà i per això no es fa servir tant com el castellà pel que fa a nivell informal, en canvi a nivell formal sí que és més important.

Quan els immigrants venen a les Illes Balears, per diversos motius (treball, vacances...), aprenen el castellà abans del català per a poder fer vida entre nosaltres. Això passa per causa de la majoria de castellanoparlants que hi ha, i els estrangers entenen que la llengua que s'utilitza és el castellà i no pas el català. 

Totes les llengües són iguals d'importants, i cada una té un registre estàndard per a que la llengua es pugui desenvolupar a tots els nivells formals, com pot ser a l'educació o la cultura. A la llengua, es pot distingir entre llengua culta i llengua vulgar, això es fa per a classificar els registres i nivells que té el llenguatge a partir del grau de formalització.

    Què he après amb aquest text?

Amb aquest text he après una mica més sobre el procés de normalització lingüística, i sobre els usos de la llengua. També com és la situació lingüística a Europa i els diferents models que hi ha, i la situació lingüística als territoris catalans.