Dia 31/03/11
A la darrera classe va venir Iolanda Bonet, que forma part de l'Equip de Suport a l'Alumnat d'Incorporació Tardara (ESAIT) d'Eivissa. Ens va explicar, amb més detalls, com es fan les adaptacions per alumnes nouvinguts de països estrangers, és a dir, fora d'Espanya.
Iolanda va posar l'exemple de com seria l'adaptació a una escola d'un nen xinès, normalment necessiten entre un any o dos per a poder adaptar-se completament en català.
L'acollida és tot un procés. Primer els pares de l'alumne nouvingut han d'anar a l'oficina d'escolarització per a poder demanar una entrevista amb una escola a través del mediador. Totes les escoles o instituts tenen un mediador, el qual telefona al Servei d'Interlocució per a poder demanar un traductor per a que el mediador i l'alumne i els seu pares puguin fer l'entrevista sense cap problema. En aquesta entrevista, es pregunta a l'alumne coses com si ha estat escolaritzat o no, el darrer curs cursat, etc. Una vegada feta aquesta entrevista, el nen ha de matricular-se a l'escola. El mediador ha de telefonar a l'escola per a trobar un dia per a que el nou alumne conegui la seva classe, les diferents parts de l'escola, els seus companys i el seu mestre. Hi ha casos que s'han d'acompanyar als infants, si no troben el lloc on es troba l'escola.
Una vegada el nen comença a la nova escola, pot anar una mica perdut, el qual és millor si la escola té cartells amb dibuixos dels llocs o les aules, per a que d'aquesta manera puguin ser ells més autònoms.
Un altre tema és la detecció de les NEE (Necessitats especials) de l'alumne nouvingut. Això, a vegades, és molt difícil de detectar. Als instituts tenen un equip de suport, com el PALIC, on hi ha un coordinador d'acollida que s'encarrega d'ajudar als infants nouvinguts i tenen un aula especial on els alumnes poden parlar sense por a equivocar-se en la seva nova llengua. A les escoles no disposen aquest equip de suport.
Tot el centre (claustre) ha de estar disposat per a una bona acollida dels alumnes nouvinguts totalment en català. Hi tota mena d'activitats que es poden fer amb tots els alumnes i els nouvinguts, com per exemple, els esmorzars interculturals, el mapamundi (països del món), tallers diferents, dies assenyalats (Pau, Tots Sants...), etc.
A les escoles han de tenir tota mena d'informació (diccionaris en diferents idiomes, jocs per l'aprenentatge del català, documentació del PALIC...) per a poder l'acollida, per tant el professorat ha de tenir molta informació, i també una actitud oberta cap els nous alumnes i les noves cultures.
A les aules, entre els alumnes que vulguin ajudar als nens estrangers, es pot elegir els padrins d'aula o company – tutor de l'alumne.
També s'ha de contactar amb un equip de suport extern a l'escola, com el ESAIT, PAIRE, ESEL.
Què he après amb aquesta conferència?
He après com es fa tot el procés d'acollida a una escola o institut. El mestre ha de tenir una actitud oberta cap els alumnes nouvinguts i la seva cultura. S'ha de tenir disposició per a ajudar aquests alumnes per a que la seva adaptació sigui bona, i que des del començament sigui en català.
![]() |
| Iolanda Bonet |

No hay comentarios:
Publicar un comentario